Po'zi que m'he columpiat, si....

I es que entre pitus i flautes, flautes i pitus, es que una no para ni a cagar!!! (ehem)
Que ha passat aquests dies?
Bueno, ha sigut una combinacio de cosetes...
Per exemple, feia unes 3 setmanes que no disfrutava el meu "dia lliure". Perque oficialment, els dimecres se suposa que es el meu dia lliure... pero aixi son les coses... que jo soc una pringada, i que la penya si pot pillar un bras en vegada d'un dit, doncs pillara el bras... doncs que m'he passat uns quants dies sense dia lliure.

I, clar, els caps de setmana son per marujear i buscar feina.

Buscar feina? Siiiiii... us recordo que el contracte se m'acaba a l'Agost, i just despres de fer l'examen (el mini-MIR angles) em vaig posar manos a la obra per veure si trobo quelcom que realment "valgui la pena". Es a dir, que em serveixi per a "formar-me" (i jo que pensava que ja estava ben formadeta des dels 12...)
I eso... que ara em paso els caps de setmana omplint les p*** application forms, i enviant-les.

I mira, com que fins ara no m'havien dit res de cap feina, doncs jo pensava "vale, ja esta, ara ja arriba el moment d'estudiar el MIR" (l'espanyol, ja m'enteneu)... que, que voleu que us digui? La idea de tornar a casa (vueeeelveeee, a casa vueeelveeee...!) em sembla catxo atractiva... Pero, bueno, ja havia fet el pacte amb en Bojan de que nomes faria el MIR si resulta que no em surt res d'interessant.

I, cagu'n tot, avui que ja estava ordenant-me els simulacres del CTO per a posar-me a estudiar... chaca! que m'arriba per correu? Que em conviden a una entrevista!

Clap-clap-clap-clap! Bravo, senyors, podrien haver-m'ho dit abans de comensar-me a veure com a re-immigrant, no?

Bueno... i que resulta que es una feina "interessant", de les que "em formaran". I esta apropet de casa (al costat de Cambridge).

I per mes INRI... No se si ho sabieu tots, pero resulta que despres de treballar 5 mesos non-stop, m'havia pillat uns dies de vacances per venir a Barcelona. Del 18 al 24 de Juny (Visca Sant Joan!!! Visca el xiringuito de platja!!!).
I... i... la PUUUUU...ssible entrevista es el dia 21 de Juny. Mieeeelda!

Doncs res, que l'Ester Navarro es quedara sense vacances i, mes important encara, sense Sant Joan? Po'va ser que no. I avui mateix m'he pillat un bitllet d'avio d'aquests del palo ejecutivo, per anar i tornar a Anglaterra en menys de 24 h.

Moraleja: baixem tots dos el 18 al mati, pujo jo sola corrents el 20 a la nit-nit, torno a baixar el 21 a la nit, i el 24 tornem tots dos a Hemel amb la resaca de Sant Joan.

Per tant, que busco voluntaris per tenir-me en Bojan entretingut el dia 21, hehe.

I aquesta es la meva vida ara mateix...

Bueno, tambe em queda aquesta feina, que encara no ha acabat. Els meus adjunts cada dia em fan fer mes coses... i el tema ha acabat en que soc la unica lerda que sembla Speedy Gonsalessss en un hospital que en teoria "es molt tranquilet i et deixara moltes hores per estudiar". Els collons.
I a sobre ara estic fent una "auditoria"... que, si senyors, els metges anglesos han de fer auditories. I ezo que eh? (perque jo abans no tenia ni fava). Doncs es pillar un tema, del palo "hernias que hemos arreglao durante el 2005"... mirar els arxius i les histories de toooooootes les hernies del 2005, i despres comparar els resultats del teu hospital en relacio amb la mitja nacional.
Oficialment es tracta de detectar problemes en el sistema, per veure si es pot solucionar quelcom. Pero a la practica... jo que soc una puta resident, de tamany similar a una pusa (pulga) que collons em plantare davant d'un tribunal d'adjunts per dir-lis "sus majestades, durante el 2005 hicisteis esto y esto mal". Nooooooo... si hi ha cap problema ja se n'encarreguen de tapar-ho be, no sigui que l'adjunt se t'ofengui i no et deixi tornar a trepitjar un quirofan.

En fin... pero la meva auditoria es sobre la feina d'un adjunt a qui han despedit (un escandol, mira...), per tant, que em puc permetre criticar tant com vulgui.

Pero aixo no canvia el fet de que ara em passi les meves inexistents estones lliures corrent amunt i avall amb histories dels malalts que van ser victimes nostres entre el 2005 i el 2006. Amen.

Doncs, apa, fins aqui una mica de la meva vida!