El cactus

L'altre dia la Mar parlava de les flors dels cactus, de que son catxo boniques comparades amb com de tristos son els cactus, no?

Doncs be, crec que ara es el moment de parlar del meu cactus.

El meu cactus es una merda de cactus. Fa uns 2 anys que el vaig robar d'un company de feina indi, que em tenia fins els collons (l'indi, no el cactus) i vaig pensar que quina cosa millor que robar-li totes les seves plantes. Lleig, pero ho vaig fer.

Durant els 2 ultims anys, el pobre cactus ha anat fent, que si vivo-que si me muero... de fet, ha perdut bastantes de les seves branquetes... i ara nomes li queden 3 branquetes. Es que jo no se gaire aixo de com cuidar els cactus... si agafes un crisantemu doncs es facil: regar i ja esta. Pero aixo no sembla funcionar amb el cactus.

En definitiva, el pobre cactus esta tan malparit, que cada cop que el veig em donen ganes de plorar (be, de fet em donen ganes de llensar-lo per la finestra... pero no es maco dir-ho)

Pero hi ha un cop a l'any (tardor) en que el meu caca-cactus floreix... i es allo del patito feo, no?


Nomes per aquesta visio un cop a l'any, val la pena continuar deixant-lo a la finestra.