El puto toldo

Doncs be, a Australia hi anavem per a la boda del germa d'en Bojan, no? I igual que nosaltres, ells volien fer el convit al jardi dels pares. Normal, no? Es Australia, es estiu, que millor que fer la festeta a fora?
Pero tot i que Australia es un dels paisos mes secs del mon (mes i tot que Catalunya), en Tomas Molina australia havia dit que hi haurien pluges aquells dies (de fet, va dir "tempestes d'estiu"... pero ningu mai se les pren en serio).

Per tant, teniem 70 convidats venint, i hi havia risc de pluja. Que fer? que fer? Doncs montem un toldo!!!

I siiii... el dia abans de la boda, el pare d'en Bojan, en Bojan i jo ens vam posar mans a l'obra... i nomes ens va costar unes 13 hores de treballs forsats per tenir-ho tot a punt... i mireu que va quedar...

Una preciositat... el toldo anava des de la paret de la casa, fins a la paret del jardi... i s'enganxava a les parets a traves d'una estructura de tubos metalics... prou resistent.

Per un dels costats, vam enganxar el toldo a les palmeres del jardi... pero com que a l'altre costat nomes hi havia una palmera, doncs varem penjar unes plantetes del toldo, perque aixi amb el pes, no voleies gaire.En fin... aquell toldo hauria pogut aguantar una bona pluja. Fins i tot hauria pogut aguantar una tempesta mitjaneta d'estiu.... Pero no teniem la sort de cara.

La boda es va celebrar a les 2 de la tarda en uns jardins japonesos de la zona... i el temps va aguantar. Despres de la boda els nuvis se'n van anar a buscar el pastis de noces... i els pares d'en Bojan i nosaltres varem tornar a casa per acabar els preparatius.
Quan tot estava ben preparat, i ens haviem assegut a descansar un xic, 2 hores abans de que els convidats arribessin... be, el cel es va obrir.

Van dir a les noticies que va ser la pitjor tempesta de la zona en els ultims 50 anys...










Aqui un parell de fotos que he trobat a internet sobre el gran event... Sembla ser que fins a TV3 van parlar de la tempesteta.

El vent era tant fort que feia que la pluja caigues horitzontal... i la pluja anava caient com en galledes... tot es va comensar a inundar... clar, varem sortir a fora per intentar salvar el toldo... i recordo que l'aigua m'arribava a mitja pantorrilla....

El toldo no va aguantar.... es va esguinsar de la vora de la paret del jardi... i tota l'aigua va comensar a caure sobre les taules, i el menjar....

Bueno, la tempesta va durar una horeta o aixi... que va ser l'hora mes llarga de la meva vida. Pero quan va acabar, va sortir el sol (es el que tenen les putes tempestes). Tot estava destrossat, la gent vindria en algo mes d'una hora, jo tenia ganes de plorar... pero el pare d'en Bojan s'encen un cigarret, s'asseu i diu "vaja, vaja" ...

I a poc a poc ens vam posar a reparar-ho tot... i vam reforsar el toldo. I vam pregar "virgencita, virgencita, que no llueva mas". I no va ploure mes.
La unica putada es que el meu vestidet estava mullat (bueno, fins les calces tenia mullades!), pel que la majoria de convidats em van veure en texans quan van arribar!



(eh, pero em vaig posar bonica a la que se'm va assecar el vestit, eh? que no soc tan-tan impresentable).

Ah, be... ja us he dit que vam reforsar el toldo despres de la primera tempesta, no? Doncs el dia seguent ens vam anar a la platja... i mentres estavem fora, va caure una altra tempesta... vale, no tan gran com la del dia anterior, pero deu n'hi do.... I nosaltres vam pensar "merda, el toldo s'haura trencat i hi haura un merde de ca l'ample"....

DONCS NO! El toldo no es va trencar! Va aguantar com un campeon!


I alguns van disfrutar de desmontar-lo, eh?