Ja tornem a estar aqui!

Hola! Lamento el retras del meu primer post post-mir, pero es que he estat quelcom ocupada (intentant reconstruir les restes del meu pis, despres de deixar a en Bojan sol durant 5 dies!). I, clar, quan fins i tot la meva mare ja em comensa a dir "a veure si posem algo, eh?", doncs aixo ja es senyal de que m'estic columpiant.
En fin, per els meus nens/es del MIR: MOLTES FELICITAAAATS!!! Ja esta fet! Ja s'ha acabat el malson! I, be, no se quanta gent s'ho ha corregit ja, pero els que s'ho han corregit han deixat el llisto ben alt. Estic PEACHO orgullosa dels meus amics! (ho dic perque em convideu a cosetes quan vosaltres ja esteu treballant, i jo encara estigui estudiant).
Bueno, res a dir del nostre number one... Soposo que ja ho sap tothom, pel que no importa si ho penjo al blog, oi? Pero, bueno... no se, no hi han paraules...
I, res, a les mosses que no s'ho han mirat encara... va, mireu-vos-ho, que ja s'ho ha corregit molta gent, i a mi la ulcera em va creixent i creixent i creixent. Veeeeenga!
I aixo... que me'n alegro un collo i mig de que tot aixo hagi acabat, i de que els meus amics tornin a ser persones.
Felicitats campions!
Per cert, quin poc exit que va tenir la meva pobra bota a la sortida del MIR. Desagraits!