Me cagu en to

Hola, hola! Estava intentant escriure un parell de posts, pero no se perque codonys no puc penjar cap fotica. No es la primera que passa aixo, pero fot bastant... no?

En fin, volia parlar-vos del carnaval i de la visita de les 3 emes (Marta, Marta i Merce) a casa... pero sera que em fotre i us ho ensenyare la setmana que ve.

A canvi us parlare de la meva primera guardia emocionant! Oeeeee!

Dimarts passat (que no era el meu dia de guardia, pero s'ho vaig canviar a un paio que no li anava be) els ginecolegs van operar a una senyora gran (molt gran) de quelcom no gaire necessari... en fin, cada qual a lo suyo... no cal culpar als ginecolegs de tots els mals del mon, no?

El cas, que la senyora comensa a fer coses rares amb la tensio... i es posa blanca... i a mi (no se perque) se m'ocurreix demanar un hematocrit... i bueno, bueno... hematocrito de 20... abans de l'operacio era de 40... malo, malo...

I res, que l'Ester comensa a trucar a tot quisqui... i tot quisqui comensa a arribar a la sala... i montem el quirofan per a la senyora en un pim-pam a les 11 de la nit.

I eso, que a obrir, a trobar un litro i mig de sang a la panxeta... a tancar un vas sagnant... a tancar a la senyora... i a dormir a les 3 del mati.
Visca!

Ja se que no es res d'allo mes emocionant... pero recordeu que treballo en un hospital tranquil.let, on no hi han urgencies... i, clar, haver de correr pels passadissos no es quelcom que un espera al Benenden.

Bueno... la moraleja es: Mai canviis una guardia... et complicaran la vida!!! I quan la vida se't complica en una guardia que no es teva, no pots parar de pensar una i una altra vegada "maldita sea la hora que la cambie... maldita sea la hora que la cambie".

I eso... no se quan podre tornar a escriure al blog... Aquest dimecres no podre tornar a casa as usual... pel que m'espera una llaaaarga setmana a l'hospital. Que hi farem?