La meva nova vida a l'hospital

Bueno, bueno... com els ultims dies he estat anant un xic de cul, no he tingut temps d'explicar ben be com es el rotllo aquest de treballar a 90 milles de casa (usease, 120 kilometres, que des de que tinc el cotxe soc una experta en la conversio milles-kms).

En fin, els dilluns al mati surto de casa... molt molt de mati, perque els dilluns tenim quirofan, i comencem a les 7.30... i son 2 hores de conduir... per tant, feu la calculeu-ho vosaltres mateixos.
Abans de sortir, pero, haig de tenir tooooot preparat, perque no tornare a casa fins el dimecres a la tarda... Per tant, tinc tota la roba (roba formal, ecs) dins de la bossa... i tinc tots els meus tapers amb menjar per a tres dies.

I heus aqui la pila de tapers que m'haig d'empaquetar cap alla (i mireu la dolorosa hora al rellotge!)

A la casa on visc hi ha dues cuines... pero, be, es millor cuinar a casa, que almenys tinc tots els ingredients a ma, no?

En fin... i pillo l'autopista durant mes d'una hora... i quan surto de l'autopista ja estic al sud de Londres, que es la comarca de Kent... que es caracteritza per tenir molts camps, moltes ovelletes, i esquirols, i vaquetes... en fin, que a Kent hi ha poca cosa apart de verd.
I eso... que comencen les carreteretes de corbes....(vale, aquesta potser no era un gran exemple de "carretera de corbes", pero es que es molt xungo posar-te a fer fotos mentres vas conduint per algun lloc complicat... i m'havia d'esperar a les rectes)

i mes carreteretes...

i cada cop estem mes rodejats de camps i de "absencia de civilitzacio"...

i mes camps...

Ep! pero sense oblidar que estem a Anglaterra, eh? (genuina cabina anglesa, localitzada enmig del no res).

I, bueno, al cap de 2 hores de sortir de casa ja estic a l'hospital (que ja vau veure en una foto anterior).

La meva habitacio no esta pas malament. L'unic inconvenient es que la van decorar fa 30 anys, i encara no l'han redecorat... pero, bueno...
Aqui teniu la part esquerra del meu llit... On hi ha un escriptori digne de convent de monja de clausura...

Aixo es la part dreta del meu llit... no te mes secret....

Aixo es el que veig des del llit. La televisio tambe formava part de la decoracio dels 70... funciona una mica, pero fa un soroll molt raro, com si anes a explotar... pel que he decidit no utilitzar-la a no ser que sigui absolutament necessari.

Aixo es un armari empotrat... la part de la dreta es armari-armari... pero si obres les portes de l'esquerra no trobaras un armari, si no que hi ha una pica super-hortera per a rentar-se les mans... i un mirallet.

I fins aqui la meva vida a l'hospital... Ja us explicare mes coses, no?