Feina nova, vida nova

Hola hola! Ja se que m'he columpiat amb el blog, i que ja feia gairebe dues setmanes que no escribia res... pero, en fi, aquestes dues setmanes han sigut un infiennnno (cosa que segur que corroboraran les mosses que van estar per casa meva durant la meva primera setmana de feina).

Que voleu que us digui? Tinc tendencia a estressar-me. I comensar a treballar per primer cop, mudar-te de pis, comprar-te un cotxe, i aprendre a conduir a la britanica... doncs em sembla que es prou motiu per a estressar-se, no?

I, bueno, es lo que tiene... la primera setmana de feina no donava peu amb bola... pero ara les coses ja es van posant a lloc, i ja comenso a saber on estan les coses, i les ulceres a l'estomac se'm comencen a curar (i que viva el helicobacter!).

Aixo... que quan torni en Bojan d'Australia (el diumenge) ja tornare a tenir la camera a les meves mans... i ja podre fer un reportatge mes detallat de com son les coses (i, sobretot, de com es el meu super-cotxe-motor-1800-que-va-de-puta-mare).

De moment us deixo amb una fotica de l'entrada de l'Hospital

Cuco, eh?

P.S.: A les mosses que em van aguantar la primera setmana... moltes merces per l'ajuda i el suport moral!!! I a veure si em passeu les fotos, hombre cha!