Wednesday, February 22, 2006

Mals rotllos

Durant la carrera no ens ensenyen que es el mal rotllo. Generalment veus mals rotllos ja instaurats i penses "pobra gent"... Pero, en fi, els coneixes tal i com estan en aquell moment: amb un mal rotllo.

El que fot es quan ets tu el que has de destrossar la vida d'una persona en una tarda. A aixo ningu no ens ensenya mai.

Avui, un senyor de setanta-i-tants ve a que li facin una colono... "que caga sang? No es preocupi, que el mes probable es que siguin les almorranes". Me l'he endut a un quartet a que em signi el consentiment informat, i m'ha dit que no li agraden els hospitals... que mai ha anat a un hospital per a ell... que nomes ha anat a l'hospital per a portar amics seus, i que ara ja estan tots enterrats... i riu... no li agraden els hospitals i vol tornar a casa, perque te un gatet i l'ha deixat amb la "menjadora automatica". Jo li parlo del meu hamster, riem una estona, i li poso una via a la vena.
"No es preocupi senyor, que no sera res, i que aquesta tarda torna amb el seu gat"

Un parell d'hores despres, a la colonoscopia, veus que apareix una col-i-flor espatarrant a la pantalla... i l'adjunt et diu "sents aquesta olor? Es caracteristica d'un cancer de recte"
I tu olores, i veus aquell tumor d'un tamany que crida que ja ha marxat a algun lloc mes llunya que el recte... i te n'adones de que el senyor del gatet plora sobre la camilla... i ni tu ni ningu te collons a dir-li res.

Ha vingut un altre metge. Ha mirat la col-i-flor a la pantalla, i ha anat a parlar amb el pacient... "Quins ha dit que eren els seus simptomes? Des de quan? Be, quan acabi la proba el seu doctor l'informara de les troballes". I es que potser ningu no estava informant al pacient, pero tothom repetia la paraula tumor al seu costat. I mai he vist a ningu amb tanta por com tenia el senyor del gatet als seus ulls.

I quan ha acabat la proba, l'adjunt i jo hem anat a parlar amb el pacient i la seva dona. Hi ha un tumor, te pinta de maligne, hem pres una biopsia, i dema li faran una ressonancia per veure si podem operar o si es massa tard i li han de fer radio/quimio.

I aixi, en una tarda i tan fredament, hem destrossat la vida d'un senyor que volia de donar menjar al seu gat.

Que maca seria la vida sense la medicina, a vegades...

0 Comments:

Post a Comment

<< Home

Free Web Site Counters
Free Web Site Counters