Hace mucho, mucho tiempo...

En una galaxia muy lejana... Bueno, no tan llunyana, pero si que fot temps que la Noemi & family es van passar per Londres... pero, ja se sap, una cosa lleva a la otra, i fins avui que en Bojan ha marxat al video-club (on s'hi sol estar unes 3 hores abans de tornar amb una pel.li-merda-catxo-aborrida) que no m'he pogut plantar davant de l'ordinador a explicar mes o menys com va anar la visita.

La veritat es que no se si s'ho van passar gaire be... nosaltres (en Bojan i jo) ens ho vam passar teta. Soposo que el Lolo no tant, perque tenia una especie de super-fascinacio per la Berta, que cada vegada que la veia anava corrent a olorar-la i, si se puede, llepar-li els peus... pero, clar, aixo a la Berta no li molava tant (a ningu no li agrada tenir a un gos grillat venint en estampida cap a tu, especialment si el gos es gairebe tant alt com tu!)

En fin, pilarin, aqui ve un resumillo dels 2 dies i 3/4 que s'hi van estar...

I que vam fer? Doncs visitar Londres i fer amics... com el Beefeater, el de la ginebra...


O el senyor de l'espasa...


Pero ens vam cansar de tanta "oficialitat" i vam decidir anar al Londres profundo, per veure si podiem fer una altra classe d'amics... com el senyor xino de cara amable de l'esquerra d'en Jordi!
Tambe vam pensar que podriem ensenyar a la Berta estils de vida alternatius...


I ella s'hi fixava, eh? (oleeeee, quins ullasos!)



I la Berta, despres de veure tanta anarquia i tota la polla, doncs va decidir ajuntar-se al moviment reivindicatiu "contra una Londres yuppi". Aquesta es la foto previa al moment de que el metro s'omplis de yuppis, tots aixi apretadets uns amb els altres, i ella deixes anar la pota a sobre de tots ells. Ole!!!

Moment inovidable, nano... llastima que no hi ha foto post-pota, perque si no ens haurien trencat la cara fijo. Pero, mira, quan creixi em sembla que fare igual que la tia Encarna, que cada vegada que em veu em diu la consabida frase que sembla que jo deia quan era petita... doncs quan jo vegi a la Berta d'aqui 29 anys li anire dient "apa Berta maca, perque no fas un moviment anarquista dels teus?", hehehe.

En fin... i com podeu veure tambe vaig tenir l'oportunitat de fer una demostracio d'habilitats maternals (que son poques)... pero com que la Berta es la nena mes collonuda que he vist en molt, moooolt de temps, doncs tampoc no es va queixar gaire.


En fin, i fins aqui el reportatge d'aquella visita que va passar fa molt i molt de temps.
A veure qui mes s'hi apunta!