Les meves mames adoptives

Com un gran adjunt em va dir un dia, per ser un bon metge cal guanyar-se a les infermeres (Merch, el De la Cruz te uns quants sabis consells que valen la pena!)...

I aixo es perque, per als metges "petits" com nosaltres, les infermeres poden ser els millors mestres o els pitjors enemics.

Si tens la sort (o la virtut) de tenir les infermeres a la butxaca, com aquell qui diu, tindras a un grapat de senyores, amb molta mes experiencia de la que te fins i tot el teu adjunt... que son elles les que controlen el tinglao... i que et poden ajudar en tot... Des d'explicar-te com es fan coses com treure sang, o com es posa una sonda... des de guiar-te amb les teves primeres batalles amb els sueros... fins a fer-te de suport moral quan el teu adjunt et tracta com kk...
Les infermeres t'escolten, t'ajuden, t'apollen, et donen consell... i sempre tenen suggerencies per fer la vida mes facil als pringats dels R1.

I aqui hi ha algunes d'aquestes dones que m'han ajudat a integrar-me en un pais i un sistema diferent... Que m'han ensenyat les marranades que no t'ensenyen a la universitat... Que m'han abrasat quan he necessitat consol... I que fins i tot s'han rigut amb els meus chistes dolents (que valor, que valor...). I el mes important: son les mosses que han arribat a fer-me sentir que, masumenus, no soc tan mal metge!

Fa peneta que ara les haure de deixar aviat.... Snifff!