Una cosa com una altra

Que voleu? maquines de tabac? de refrescos? de condons? de xocolatines?

Doncs ara encara s'ha arribat mes lluny!

Estiu al desembre

Doncs si... a Australia es estiu per Nadal... i, nose-nose, a mi em semblava impossible... vas en tirants, els dies son llargs, estas suant com un cabron... i de cop et trobes a una pobra anima vestida de papa noel... pobrets... no se com ho aguanten, anar amb el vestit vermell de felpa amb 40graus a l'ombra.

I bueno... aqui esta: Nadal i estiu....

Capteu l'orquestra de vellets que hi ha a sota de l'arbre (de la Salvation Army)



Bueno, el temps no ens va acompanyar del tot... pero almenys vam poder re-visitar algunes cosetes importants (mireu els nuvols del darrera!)



Pero bueno, el temps encara ens va aguantar suficient per fer quelcom que enyoravem mooooolt i moooolt:
Eh-eh! foto del 9 de desembre! Yepa!

Meravellosa natura australiana

Apa... vaig a fer una miqueta de reportatge aixi del palo National Geographic... Perque Australia es un pais molt ric... ple d'especies que no coneixem gaire be (excepte l'eucaliptus i la mimosa, que tothom els coneix)...
I clar, potser val la pena fer una mencio, no?

CASO RARO NUMERO 1:

Vale, doncs aixo que marxem un dia a la platja. Alla es collonut, perque al costat de les platges tenen uns parcs, on hi ha barbacoes de gas... que estan apagades, pero si hi fiques l'equivalent a 30 centims d'euro, doncs les pots fer servir durant mitja hora... i clar, tu et portes la teva carn crua de casa... i, apa, a menjar carn a la brassa.
I bueno... anem a la platja, prenem el sol, ens fem carn a la brassa... i es decideix d'anar a pescar... vale.
Al cap de mitja hora, que hem pescat? Una truita? Una sardina? Nooooooooo...



Un peix rar...


CASO RARO NUMERO 2:
Una especie de formacio rocosa estranya... que el mar esta lluny, lluny... pero a la roca hi ha un forat... i quan ve una ona forta... doncs l'aigua surt pel forat del palo gueiser...


(no sembla un gran lloc per anar a passejar, eh?)

CASO RARO NUMERO 3:
Ja se sap que a Australia hi viuen els 7 tipus d'aranyes mes verinoses del mon... allo que s'ha d'anar amb compte de caminar sense sabates per un parc, no?
Pero que passa si el que et trobes no sembla ben be una aranya?
Al jardi dels pares d'en Bojan ens vam trobar aixo:

Es un insecto-palo? es una aranya??? es un pajaro o un avion???
Ens imaginem que deu ser de la familia dels aracnids perque, si mes no, tenia una teranyina... d'una forma aixi rara (com un canuto).
No se, si algu ha vist una cosa d'aquestes abans... bueno, ja em direu... (potser els pares d'en Bojan estan en greu perill!)

CASO RARO NUMERO 4: La diferencia entre un cangur i un wallabee
Aixo es un cangur:


Aixo es un wallabee:

Aaaaaaah...



CASO RARO NUMERO 5: les plantes rares

Bueno, als boscos australians nomes hi ha eucaliptus (igual que nosaltres tenim pins, ells tenen eucaliptus, mira)... i els eucaliptus potser fan mes goig que els pins, pero tenen un gran defecte: fan olor. I la olor d'eucaliptus-arbre no es la mateixa que la d'eucaliptus-carmelu... A l'estiu, quan fa calor, et recorda mes a olor de sobaquillu... i per tant, si te'n vas a caminar et passes l'estona olorant-te la samarreta, i preguntant-te "soc jo?"

Pero bueno, els eucaliptus, com deia, fan molt de goig... creixen molt alts:


I a mes, tenen la capacitat de creixer en qualsevol lloc i situacio. De fet, son els unics arbres en els que un incendi forma part del seu cicle natural: nomes quan les seves "pinyes" estan sotmeses a les altes temperatures d'un foc, s'obren i deixen anar els pinyons. Per tant, necessiten foc per reproduir-se....
Gran idea, no? comptant els incendis forestals que hi ha a Australia cada any, sembla collonut

En fin... un altre exemple de com de be creixen: un eucaliptus vell cau a terra... i les branques comencen a creixer verticalment, i a formar nous arbres:
CASO RARO NUMERO 6: Les flors rares
Bueno, aixo es una flor que es diu bottle brush... o raspall d'ampolles (sabeu d'aquells raspalls que s'usen per netejar la part de dintre de les ampolles). No se, no em faria pas un ram d'aquestes....
CASO RARO NUMERO 7: Los canguros no se quieren mover!!!

I si.... la guinda final del viatge... voliem grabar uns canguros saltant... Per que? Doncs perque el salt dels cangurs es la forma de conservacio d'energia mes eficas. Tenen una disposicio dels seus ossos i lligaments que els fa tan elastics que, quan salten, no perden gens d'energia colpejant el terra.
Vull dir, quan un corre, part de la energia es perd donant el cop a terra... el terra absorbeix la teva forsa, i reacciona colpejant el teu peu amb la mateixa forsa en sentit contrari. Doncs amb els cangurs aixo no passa... tenen un salt tan perfecte, que no deixen cap energia contra el terra.

I per aixo voliem grabar-los saltant... pero aquell dia estaven de vaga...




Llavors varem probar els wallabees... amb una miqueta mes d'exit... pero vam haver de tocar molt els collons al pobre wallabee abans de que al final marxes putejat... Fixeu-vos en la cara de "jodeeeeer, que pesaaaooooos" del pobre bitxo...






I aquest video tambe demostra un gran fracas amb aixo de moure els cangurs... pero el penjo perque al principi es pot sentir una miqueta aquells ocells que semblen un nen plorant.



I fins aqui la reportera mas dicharachera... Espero que no us hagi aborrit gaire el meu documental, hehe.

I per fi: les fotos de la boda!

Bueno, aquest post es per a aquells a qui els hi agradi veure fotos de bodes... allo de "a ver que llevaba la novia?". Als que no els hi vagi el tema... bueno, passeu, perque purament ensenyare fotos de com va ser (i si no us agrada, us podeu queixar deixant un comentari... que ni que siguin dolents... que mi reino por un comentario!)

A vore com comencem. Bueno... nervis abans de la boda... obviament jo no vaig experimentar els nervis per la part de la familia de la nuvia (gracies a Deu, perque estaven inaguantables... ehem).

En fin... aqui tenim als 3 tenors just abans de la ceremonia... Que es va celebrar en un jardi japones (heus aqui perque tantes plantes al darrere)


En Bojan i jo vam decidir que ens convertiriem en los reporteros mas dicharacheros de la boda... i no se com ens vam apoderar d'un parell de cameres (que no eren nostres) i vam comensar fotos a tot el que es bellugava.


I bueno... aqui una foto de durant la boda....



I una altra foto de despres la boda... (que tipica aquesta, no? es la tipica foto que la gent fica en un marc de plata i deixa a la tauleta de l'habitacio...)(que no tinc res en contra de la tipica foto en el tipic marc que tipicament es col.loca sobre la tauleta, no malpenseu... pero a que es molt tipica?) :)


I bueno, per a que negar-ho... les fotos que prefereixo son en les que surto jo... apa, que per aixo em vaig arreglar els cabells (tot i que no ho sembli)



I una altra tipica foto: la de grup. Tothom vestidet la mar de mono. Per cert, no se si us heu adonat... la noia china de la dreta va ser la dama d'honor, o testigo, o com es digui... no us recorda a la tia que sortia a Sin City? (aixo es per frikies-frikies)... no se amb aquesta cara de mala llet...


Que mes? Bueno, la festa... que va comensar despres de salvar el toldo. Una gran menjada...
I com marca la tradicio dels Lakicevic, els pares d'en Bojan van comprar un cabrit i un porquet rostit... Pero el mes cuco era sense dubte el porquet, eh?

I bueno, tambe va haver pastis... que va donar molta tabarra (el pastis)... pero aixo es una altra historia, que si voleu coneixer millor me la pregunteu...

Ah, bueno... i finalment una fotica de l'ambientillu que vam montar al jardi dels pares... a que sembla una boda de veritat?