Monday, July 24, 2006

Per fi!!!

Despres de mesos de sangre, sudor i lagrimas... vull dir... despres d'insistir molt, perque sembla que no es refien gaire dels anglesos... vam aconseguir que els meus pares vinguessin a Londres.
Va costar, pero va valer la pena! Almenys el temps va acompanyar (que ja es raro) i vam tenir un parell de dies de solet.
I bueno... a lo que toca: a visitar cosetes per aqui...

Com no podia faltar, vam anar al Covent Garden... i mira, el vam pillar que estava prou tranquilet i hi havia la menda aquella cantant opera... pel que s'hi estava molt a gust... i ens vam quedar a menjar un gelat (si, si... increible... gelats a Anglaterra!)



Tambe vam anar al Buckingham palace a veure com de malament viu la reina. I vam tenir el xurro-medio-manga-mangotero de que vam enganxar el canvi de guardia. Un espectacle, vamos... com 300 tios desfilant, amb almenys uns 30 cavalls... i l'orquestra...
Conye... ara entenc perque pago tants impostos! Si aixo ho han de fer cada dia...
Visca la Republica!!!



Bueno... una visita a Sant Albans tampoc no podia faltar. No es que Sant Albans sigui un lloc com per tirar coets, pero es aixi mono... i com que aquell dia era mes aviat "angles" (plovent i aixo, ja se sap), doncs es millor quedar-se aprop.



I bueno... aixi va estar el viatge... a veure si aconsegueixo que tornin aviat!!!

Wednesday, July 19, 2006

Sol y playa express!!!

Tal com vaig prometre, he lluitat per aconseguir uns quants dies de vacances abans d'acabar el contracte... i com que els he aconseguit, doncs m'acabo d'agafar uns bitllets per baixar a Barcelona (vueeeelveeee, a casa vueeeelveee...!)



I eso... les dates son:

Que vengo: Divendres 28 de Juliol (arribant a Girona a les 10 de la nit... un xic tardet, no?)
Que me voy: Dilluns 31 de Juliol... i em sembla que marxo a les 10 de la nit de Girona.

Ja se que la majoria esteu ocupats... i, clar, tres dies poden ser considerats una mica massa poques vacances... pero ara no ens queixarem...

Espero poder veure-us!

Les meves mames adoptives

Com un gran adjunt em va dir un dia, per ser un bon metge cal guanyar-se a les infermeres (Merch, el De la Cruz te uns quants sabis consells que valen la pena!)...

I aixo es perque, per als metges "petits" com nosaltres, les infermeres poden ser els millors mestres o els pitjors enemics.

Si tens la sort (o la virtut) de tenir les infermeres a la butxaca, com aquell qui diu, tindras a un grapat de senyores, amb molta mes experiencia de la que te fins i tot el teu adjunt... que son elles les que controlen el tinglao... i que et poden ajudar en tot... Des d'explicar-te com es fan coses com treure sang, o com es posa una sonda... des de guiar-te amb les teves primeres batalles amb els sueros... fins a fer-te de suport moral quan el teu adjunt et tracta com kk...
Les infermeres t'escolten, t'ajuden, t'apollen, et donen consell... i sempre tenen suggerencies per fer la vida mes facil als pringats dels R1.

I aqui hi ha algunes d'aquestes dones que m'han ajudat a integrar-me en un pais i un sistema diferent... Que m'han ensenyat les marranades que no t'ensenyen a la universitat... Que m'han abrasat quan he necessitat consol... I que fins i tot s'han rigut amb els meus chistes dolents (que valor, que valor...). I el mes important: son les mosses que han arribat a fer-me sentir que, masumenus, no soc tan mal metge!

Fa peneta que ara les haure de deixar aviat.... Snifff!

Tuesday, July 18, 2006

Un dia a les carreres (i sense ser Groucho Marx)

I aqui ve una mica de resum del que va passar... Tot i que no es pot descriure tot, perque va ser absolutament impressionant.

El primer dia, el nostre "contacte" (joeeee, que mafia) va a sortir a la porta a donar-nos els nostres passes pel Paddock... que venen a ser uns passes que et deixen anar per on et roti, fins i tot al costat dels corredors, o dels boxes on preparen les motos.

No nomes aixo, sino que cada equip te com un bareto desmontable, aixi del palo xiringuito-camio a lo super... i com que teniem aquells passes pel Paddock... doncs res, que si ens pillava set, que podiem anar al xiringuito i prendre els que ens dongues la gana, sense haver de pagar ni un duro.

En fin, que el dissabte veiem una mica dels entrenos, i decidim anar a prendre quelcom al bareto de l'equip (BQR!)... i resulta que ens donen fins i tot patates torres! Aixo si que es vida.
I eso... jo estava parlant amb el cuiner de l'equip, quan de cop i volta entra una cara coneguda i s'asseu amb nosaltres... Angel Nieto!!! I apa, a xerrar del mundial de futbol... Ayyyyyyy!
Ehem... no tinc fotos d'aixo, perque el tio estava alla tant campechano, que va arribar amb un d'aquells patinets electrics horteres, i es va seure a menjar unes patatetes... que em va saber greu fotre'l amb allo de "oye angel, te importa si te hago una foto, guapetong?".

Pero bueno, tenim fotos de la resta:


Aqui estem mirant els entrenos... El que mola de Donnington Park es que, per exemple, si estas a Montmelo i et vols agafar una cervessa (o qualsevol altra beguda), pillen una llauna mig calenta i te la buiden en un d'aquells gots de cocacola que ha estat 3 hores sota el sol, i que va que la birra/cola se't calenti encara mes. Aqui a Anglaterra, et pots pillar una pinta del que vulguis, ben fresqueta, de barril!






Bueno, i ja veieu que teniem una posicio mes aviat privilegiada el dia de les carreres...

















Vinga Pedrosa!!!







Aqui, el Rossi, que havia passat del 12 al 2 amb la ma trencada (i que mes? la propera amb els ulls embenats, apa! Mireu com porta la ma!)






Apa, pels nostalgics de lo que nunca fue bueno...







Bueno, i ara una mica de famoseo...



Aqui intimant amb John Hopkins... del Honda Rizla











I aquest, el seu company d'equip, el Xaval de la Peca... digoooooo... Chris Vermeulen.











I aqui... un atac de panic que em va pillar! El Rossi!!! Despres de que li donguessin la copa... el vam tenir super aprop... i en Bojan dient "apa, acosta't que et faig una foto"... pero que voleu que us digui? Amb el Rossi a un metre, a una li pilla una paralisis flaccida que prou problemes tenia per aguantar-me en peus!
En fin... almenys em vaig fer una fotica al costat del Puig, que ja es algo...












Pero bueno, sempre hi ha qui s'ho monta millor que jo!!!


Ala quina cara de felicitat!

Problemes de vivenda?

Resulta que venia el Gran Premi de Motociclisme a Anglaterra... i ja sabeu que a mi aixo em va bastant... i com que fot la tira que no puc anar a Montmelo (va a ser que esta un xic lluny de Hemel) doncs vam decidir anar a Donnington Park.
Primer em vaig pillar un parell d'entrades (no es questio d'anar sola)... pero el meu germa, que es un tio amb contactes (mafios!) va aconseguir-me passes per anar al Paddock (que pels infidels, ve a ser alla on els equips tenen les motos, els baretos, i estar la gent "guay").

Llavors hi havien un parell de problemes:
Primer: teniem 2 parells d'entrades... i les que haviem pagat, no les anavem a utilitzar! I una bona catalana pot permetre que se li escapin tantes lliures de les mans? Nooooooooo! Solucio: posat a la porta del circuit, del palo amb una gabardina i barret, a revendre-les. I problema resolt!

Segon: ens haviem de passar la nit alla... Home, ja que teniem les entrades al Paddock, doncs millor anar als entrenos el dissabte, no?
Solucio: ens vam pillar una tenda de campanya... mira tu que mona:


(Aqui esta montanda al jardi... que vam decidir probar com funciona abans de fer el pringat al camping... i ja veus tu com es van posar els veins, que pensaven que ens anavem a instal.lar a viure alla fora...!)

I vam anar a Barcelona...

I vam estar molt poquet temps... per causes ja explicades... Pero bueno, la familia be (excepte el Colombo) i els amics (els pocs que vaig veure) tambe... que es el que compta.




















Com la Merce va preguntar com havia quedat el tema de les entrevistes... be, es una llarga historia, que ja us explicare quan estigui a Barcelona... perque ara estic al despatx del meu adjunt i (obviament) no puc estar-m'hi com tres hores aqui xerrant. Pero, be, la moraleja de la historia es que, si, m'han donat una feina... Al costat de Cambridge... un hospital prou gran i ben parit... i estare a Urgencies (del palo George Clooney... ui quin morbo). Es una feina de les que "convaliden"... i, en fin, aixo vol dir que ja sere una resi anglesa oficial.

(M'hauria d'alegrar, pero la veritat es que ja m'havia fet il.lusions de tornar a Barcelona... que ganes l'hi tinc...)


En fin, canviant de tema, bones noticies: em sembla que podre baixar un parell de dies (como no? sembla que li comenso a agafar el gustillo a les visites express)... i aixo seria a finals de la setmana que ve. Venga! Que encara enganxare un xic de les Santes!!! (o no?)
Resulta que aqui a l'hospital on treballo em deuen la oooooostia de dies de vacances (que no em pensen pagar quan marxi si no les he fet)... i com diu la Merch: pa lo que me queda en el convento me cago dentro...
I, en fin, que m'agafare els ultims dies de feina... no m'acabare totes les vacances que em deuen (perque aixo voldria dir que avui deixaria de treballar) pero almenys tindre 5 dies a la bartola pel fer el que em roti abans de comensar a Huntindon (usease, al nou hospital).
I ahi queda... Fem quelcom?

Ja us dire dema o aixi quins dies baixo exactament.

Friday, July 07, 2006

El Gaelic

No se si ho sabeu, pero vam haver d'anar a Gales... m'havia sortit una entrevista alla, i vam agafar el cotxe i pujar a les terres de los elfos.
I per que de los elfos? Doncs mira, sembla que a Gales parlen gales (amb accent a la E)... i el gales es una llengua que sembla el elfic del Senyor dels Anells.

Per exemple... a que us sona Ysbwriel? A princesa elfica? A fada de los bosques encantados del oeste? A dona oculta i misteriosa?

Doncs no....






Ysbwriel de fet es:









Thursday, July 06, 2006

La meva recomanacio

Ara fa com 43 setmanes que vam baixar a Barcelona (almenys sembla que fa tot aquest temps... conye)... I nomes vam baixar per 3 dies... perque, mira, entre pitus i flautes, i les entrevistes que em van sortir... doncs que la meva setmaneta de vacances es va quedar reduida a menys que la meitat.

En fin... el gran descobriment de les vacances va ser... no, no va ser que la Rocio Jurado s'ha mort... No, tampoc va ser que al final l'Estatut es va aprobar....
El gran descobriment va ser: Pepecar.com

I que es el Pepecar? Doncs una empresa de lloguer de cotxes que el que fan es aixo, llogar cotxes... pero te'ls lloguen coberts de propaganda, i aixi te'ls pots endur a quatre duros. 56 euros per 6 dies.
I el Pepecar funciona per tota Espanya, incloent ses illes... Per tant, si no us fa vergonya "anar d'incognit", doncs el Pepecar aquest no esta gents malament.














(Perque aixo del "mira y llora"... deu n'hi do, eh? de veritat que donen ganes de plorar!)
Problema? Si et demanes un Smart, nomes te'l donaran amb canvi de marxes automatic (una putada)

Pero mira, que l'aparques a qualsevol lloc!




I fins aqui la propaganda gratis... a veure si em fan descompte la propera vegada!

Que bonica esta Anglaterra quan fa solet!!!



I soposo que aquest bon temps ha sigut el culpable de que m'hagi columpiat tants dies... pero, bueno, HE VUELTO!

Free Web Site Counters
Free Web Site Counters