Sera el canvi climatic?

O sera que finalment ja ha comensat la primavera?
El cap de setmana passat... per primer cop en mesos vam veure el sol... i no nomes que vam veure el sol, si no que va fer un dia "glorios", com diuen els anglesos.
Es que aqui una cosa es "un dia bonic" i l'altra es "un dia glorios"... un dia bonic es un dia que no plou, cosa que no implica la presencia de sol. Es un dia sec, que sents ocellets cantar, i que fins i tot et pots atrevir a obrir les finestres de la casa per a que es ventili sense correr el risc d'hipotermia.

Un dia glorios es quelcom diferent. Un dia glorios implica sol (tot i que pot haver algun nuvolet fill de puta que tapi el solet durant uns 10 minuts). Un dia glorios es un d'aquells dies que quan surts al carrer se't posa cara de Clint Eastwood, perque el sol no et permet obrir els ulls mes de mig mil.limetre.
En fi, un dia glorios a Anglaterra es un dia que et permet fer aixo:


I creieu-me, no hi ha gaires ocasions en que es pugui fer aixo per aqui, eh?

I es que si, que aqui quan surt el sol tothom surt al carrer i als parcs, per a intentar sintetitzar en mitja hora tota la vitamina D que s'hauria d'haver fet en 6 mesos.
Pero, mira, despres de gairebe dos anys de viure per aqui, ja ens estem "guiritzant", i ens hem apuntat a la moda parque...
I que es la moda parque? Doncs es fer exactament el mateix que faries a la platja, pero en vegada de sorra, hi ha gespa... i no hi ha mar aqui.
Bueno, de fet si que hi ha mar (Gran Bretanya es una illa)... pero, com ja us vaig dir fa temps, no crec que hi hagi ningu amb prous pebrots per banyar-se en aquella basa negra d'onades altes.

En fin... que al parc s'hi va a prendre el sol, a jugar a raquetes, volei, pilotes... fins i tot i ha piscinetes pels nens petits... i la gent s'hi banya... i es compren gelats...





















Ep! pero la diferencia es que no hi ha xiringuitus pels gelats... Pero hi han les furgonetes per gelats! Que son unes furgonetes amb una decoracio bastant hortera (que sol incloure un enorme gelat de plastic a sobre) i que quan estan en marxa (anant d'un lloc a l'altre) canten una cansoneta... aixi del palo organillo de cuerda. Que no esta malament.

I bueno... aixo es un dia glorios... arribar als 25 graus!


Apa, salut!

Qualitat de vida optima!!!

I siiiii!!! Ja s'han acabat toooots els patiments del mon!
Per fi... despres d'un any i mig sense res... tenim un congelador!!! Oeeeee oeeee oeeee!

I es que un no se n'adona de com d'important es un congelador fins que no es queda sense ell, eh?
En fi, mireu quina preciositat:Es tooot blanquet, brillant... aixi del pal electrodomestic...
I te calaixos!!! Ja em decidit que un dels calaixos sera sola i exclusivament per a gelats! Hehehe



I mireu... TE CUBITEEERAAAAA!!! I podrem fer glasons!!! I estem fent glasons a totes hores!!! Son perfectes, aixi amb forma cubica... i refreden la Cocacola un collo!


En fin... que per fi podem seure i suspirar... aixo si que es qualitat de vida!
I qui vulgui un polo, ja sap a on ha d'anar a buscar-los!

En Bojan te una bici nova!!!

I es que culo veo culo quiero, eh?
Be, la veritat es que ara que comensa a fer bon temps, en Bojan volia una bicicleta per poder anar a la feina (es que alguns tenen la sort de treballar a menys de 90 kms de casa...).
Pero resulta que es un xenofob, i deia que la Filomena era massa afeminada per a ell. A mi em sembla que la Filomena li feia por, perque es una bici gran i perillosa. Segur que es aixo.

En fin, que s'ha comprat una mountain-bike d'aquestes flamants, amb aspecte perillos i moltes marxes. Mira'l que content amb la seva bici...


Pero, a diferencia de la Filomena, la seva super-cool-megalo-guai-mountain bike no te guardafangs... i com que aqui sempre esta tot enfangat, doncs sempre torna amb el cul ple de fang... hehehe.

Bueno, haig de reconeixer que la Filomena i jo ens vam sentir una mica amenasades amb l'arribada de la nova bici... i vam pensar que hauriem de canviar una mica el look per donar una imatge de mes agressivitat.

I que hem fet?
No se si ho sabieu, pero abans la Filomena tenia una campaneta d'aquestes que fan "ding-ding"... molt mona, no gaire escandalosa.


Doncs be, el nou look agressiu inclou aquesta botzina espanta-anglesos:


Hehehe, haurieu de veure que divertit es anar en bici ara! Si els veiessiu saltar quan la botzina sona JUST darrera seu!

Les casetes Oast

Per aqui a on treballo hi ha unes casetes que son aixi com "diferents". I ne'n pots trobar la tira i mitja pel cami cap a l'hospital.



Despres de moltes investigacions, m'he assabentat que aquestes son Oast Houses... i que son tipiques del sud d'Anglaterra. Tenen aquesta forma d'embut, perque utilitzaven les golfes per a assecar la palla o no se quin vegetal.
En fin, que com aqui sempre esta tot aixi com mullat, doncs no podien assecar a la palla en pallers, perque hi ha molta humitat a terra... i per aixo van acabar tenint cases amb forma d'embut.

Que es podrien haver complicat menys la vida i haver construit com els"orreos" o "horreo" que tenen a Galicia i a Austuries??? Potser... potser... pero, mira, almenys tenen casetes mones (i que poden ser molt utils... mai se sap quan es pot necessitar un embut!!)

Foto: Oast House a Goudhurst (usesa, pueblucho perdido). A sota, peacho coche de la menda-lerenda

Po'zi que m'he columpiat, si....

I es que entre pitus i flautes, flautes i pitus, es que una no para ni a cagar!!! (ehem)
Que ha passat aquests dies?
Bueno, ha sigut una combinacio de cosetes...
Per exemple, feia unes 3 setmanes que no disfrutava el meu "dia lliure". Perque oficialment, els dimecres se suposa que es el meu dia lliure... pero aixi son les coses... que jo soc una pringada, i que la penya si pot pillar un bras en vegada d'un dit, doncs pillara el bras... doncs que m'he passat uns quants dies sense dia lliure.

I, clar, els caps de setmana son per marujear i buscar feina.

Buscar feina? Siiiiii... us recordo que el contracte se m'acaba a l'Agost, i just despres de fer l'examen (el mini-MIR angles) em vaig posar manos a la obra per veure si trobo quelcom que realment "valgui la pena". Es a dir, que em serveixi per a "formar-me" (i jo que pensava que ja estava ben formadeta des dels 12...)
I eso... que ara em paso els caps de setmana omplint les p*** application forms, i enviant-les.

I mira, com que fins ara no m'havien dit res de cap feina, doncs jo pensava "vale, ja esta, ara ja arriba el moment d'estudiar el MIR" (l'espanyol, ja m'enteneu)... que, que voleu que us digui? La idea de tornar a casa (vueeeelveeee, a casa vueeelveeee...!) em sembla catxo atractiva... Pero, bueno, ja havia fet el pacte amb en Bojan de que nomes faria el MIR si resulta que no em surt res d'interessant.

I, cagu'n tot, avui que ja estava ordenant-me els simulacres del CTO per a posar-me a estudiar... chaca! que m'arriba per correu? Que em conviden a una entrevista!

Clap-clap-clap-clap! Bravo, senyors, podrien haver-m'ho dit abans de comensar-me a veure com a re-immigrant, no?

Bueno... i que resulta que es una feina "interessant", de les que "em formaran". I esta apropet de casa (al costat de Cambridge).

I per mes INRI... No se si ho sabieu tots, pero resulta que despres de treballar 5 mesos non-stop, m'havia pillat uns dies de vacances per venir a Barcelona. Del 18 al 24 de Juny (Visca Sant Joan!!! Visca el xiringuito de platja!!!).
I... i... la PUUUUU...ssible entrevista es el dia 21 de Juny. Mieeeelda!

Doncs res, que l'Ester Navarro es quedara sense vacances i, mes important encara, sense Sant Joan? Po'va ser que no. I avui mateix m'he pillat un bitllet d'avio d'aquests del palo ejecutivo, per anar i tornar a Anglaterra en menys de 24 h.

Moraleja: baixem tots dos el 18 al mati, pujo jo sola corrents el 20 a la nit-nit, torno a baixar el 21 a la nit, i el 24 tornem tots dos a Hemel amb la resaca de Sant Joan.

Per tant, que busco voluntaris per tenir-me en Bojan entretingut el dia 21, hehe.

I aquesta es la meva vida ara mateix...

Bueno, tambe em queda aquesta feina, que encara no ha acabat. Els meus adjunts cada dia em fan fer mes coses... i el tema ha acabat en que soc la unica lerda que sembla Speedy Gonsalessss en un hospital que en teoria "es molt tranquilet i et deixara moltes hores per estudiar". Els collons.
I a sobre ara estic fent una "auditoria"... que, si senyors, els metges anglesos han de fer auditories. I ezo que eh? (perque jo abans no tenia ni fava). Doncs es pillar un tema, del palo "hernias que hemos arreglao durante el 2005"... mirar els arxius i les histories de toooooootes les hernies del 2005, i despres comparar els resultats del teu hospital en relacio amb la mitja nacional.
Oficialment es tracta de detectar problemes en el sistema, per veure si es pot solucionar quelcom. Pero a la practica... jo que soc una puta resident, de tamany similar a una pusa (pulga) que collons em plantare davant d'un tribunal d'adjunts per dir-lis "sus majestades, durante el 2005 hicisteis esto y esto mal". Nooooooo... si hi ha cap problema ja se n'encarreguen de tapar-ho be, no sigui que l'adjunt se t'ofengui i no et deixi tornar a trepitjar un quirofan.

En fin... pero la meva auditoria es sobre la feina d'un adjunt a qui han despedit (un escandol, mira...), per tant, que em puc permetre criticar tant com vulgui.

Pero aixo no canvia el fet de que ara em passi les meves inexistents estones lliures corrent amunt i avall amb histories dels malalts que van ser victimes nostres entre el 2005 i el 2006. Amen.

Doncs, apa, fins aqui una mica de la meva vida!