4 raons perque els anglesos venen a les platges catalanes

Aquest divendres a la nit vaig estar de guardia... i com que les nits al Benenden son mes aviat tranquiletes, doncs en Bojan va venir a visitar-me. I el dissabte quan vam sortir de la guardia vam anar a fer de turista.

Com que treballo relativament a prop de la costa (a una mitja horeta en cotxe)... vam dir "per que no?". I vam agafar el cotxe i vam anar a Hastings, que es la versio anglesa i silvestre de Platja d'Aro.

En fin... la visista va servir per descobrir els 4 motius perque els anglesos no utilitzen les seves platges i venen a les nostres.
Aqui van:

MOTIU NUM.1:
No tenen sorreta a les platjes... tenen grava de la gruesa! I, clar, tota l'estona et dona la impressio que estas en un pipi-can.

MOTIU NUM. 2:
Com que sempre esta nuvolat i plou, doncs les platges angleses son quelcom abandonat, trist i desolat (o com es digui). Vale, vale, que es hivern... pero no crec que el panorama millori gaire al Juliol.


MOTIU NUM.3:
Quan baixa la marea (i aqui baixa bastant) doncs alguns "secrets" queden al descobert... com que hi ha una canonada llensant ves-a-saber-que just enmig de la zona de bany.

MOTIU 4:
Perque aqui no hi ha mar, hi ha useano... i aquest useano es gris i malparit... i fot una mala pinta que fins i tot en el millor dia de l'any, jo no se si m'hi banyaria! (estic basicament en contra de les aigues fosques que no et permeten ni veure't les propies mans)

En fin... que us sembla?

Me cagu en to

Hola, hola! Estava intentant escriure un parell de posts, pero no se perque codonys no puc penjar cap fotica. No es la primera que passa aixo, pero fot bastant... no?

En fin, volia parlar-vos del carnaval i de la visita de les 3 emes (Marta, Marta i Merce) a casa... pero sera que em fotre i us ho ensenyare la setmana que ve.

A canvi us parlare de la meva primera guardia emocionant! Oeeeee!

Dimarts passat (que no era el meu dia de guardia, pero s'ho vaig canviar a un paio que no li anava be) els ginecolegs van operar a una senyora gran (molt gran) de quelcom no gaire necessari... en fin, cada qual a lo suyo... no cal culpar als ginecolegs de tots els mals del mon, no?

El cas, que la senyora comensa a fer coses rares amb la tensio... i es posa blanca... i a mi (no se perque) se m'ocurreix demanar un hematocrit... i bueno, bueno... hematocrito de 20... abans de l'operacio era de 40... malo, malo...

I res, que l'Ester comensa a trucar a tot quisqui... i tot quisqui comensa a arribar a la sala... i montem el quirofan per a la senyora en un pim-pam a les 11 de la nit.

I eso, que a obrir, a trobar un litro i mig de sang a la panxeta... a tancar un vas sagnant... a tancar a la senyora... i a dormir a les 3 del mati.
Visca!

Ja se que no es res d'allo mes emocionant... pero recordeu que treballo en un hospital tranquil.let, on no hi han urgencies... i, clar, haver de correr pels passadissos no es quelcom que un espera al Benenden.

Bueno... la moraleja es: Mai canviis una guardia... et complicaran la vida!!! I quan la vida se't complica en una guardia que no es teva, no pots parar de pensar una i una altra vegada "maldita sea la hora que la cambie... maldita sea la hora que la cambie".

I eso... no se quan podre tornar a escriure al blog... Aquest dimecres no podre tornar a casa as usual... pel que m'espera una llaaaarga setmana a l'hospital. Que hi farem?

Carnaval carnaval...!

Mas vale tarde que nunca, o aixo diuen... I tot i que fa unes 3 setmanes del carnaval, em sembla que val la pena ensenyar-vos com ho va celebrar la familia.
Els meus pares van decidir fer una festeta aixi del palo "charleston"...



I la Mariona va intentar posar-se dins la pell d'un pallaso durant una estona!



Ah, estaria be veure a la caputxeta vermella d'aquest any... pero, bueno, com que fa uns 3 mesos que espero la foto del pernil, doncs no pressionarem gaire!

Soposo que el sector Vilassar de Mar no es va disfressar gaire... Aiiiiiiiii! (el sector Hemel tampoc, no fotem). En fin, les meves nenes de Sant Pau si que ho van fer... i si algu vol veure-les, les teniu penjades al blog de la Laia i en Joan (que malament sona aixo de "estan penjades").

El coshe fantastico!!!!

I aquest es el nostre nou cotxe!!! Rover 200... i no se que mes. El color potser no es el que jo hauria triat si el cotxe fos nou, pero no esta mal (i no se li nota massa la merda quan esta brut, tot s'ha de dir). Pero, bueno, a caballo regalao.... no?

I eso... aixo es la part de davant...












Aixo es la part del darrera...












I aixo es l'interior (te radio i tot... wow!). Ah, si, si... fot mal de cap veure on esta el volant, eh? I el canvi de marxes a l'esquerra, eh? Brrrr!!!



I eso, Marta i Merce... Merci per enviar-me les fotos!!!

Y se hizo la luz...

Per fi, despres de 2 anys en les penombres, ahir vam sol.lucionar el nostre problema d'il.luminacio al menjador.

Els que ja heu estat aqui ja sabeu que la unica llum que teniem al menjador no era d'allo mes eficient... tenia tendencia a baixar d'intensitat tota sola... i fins i tot a maxima potencia... be, diguem que sempre hi havia un ambient "intim" a casa nostra.

I si!... Ahir vam fer un pas endavant en el nostre benestar i vam trobar una llampara com deu mana (obviament, d'oferta, que me la vaig endur a meitat de preu... m'encanta!).

En fin... per primera vegada en dos anys podem llegir un llibre despres de les 7 de la tarda... que no esta mal.
No se... aqui esta la llampara. Que us sembla?

Moltes felicitats Jaume!!!!

La meva nova vida a l'hospital

Bueno, bueno... com els ultims dies he estat anant un xic de cul, no he tingut temps d'explicar ben be com es el rotllo aquest de treballar a 90 milles de casa (usease, 120 kilometres, que des de que tinc el cotxe soc una experta en la conversio milles-kms).

En fin, els dilluns al mati surto de casa... molt molt de mati, perque els dilluns tenim quirofan, i comencem a les 7.30... i son 2 hores de conduir... per tant, feu la calculeu-ho vosaltres mateixos.
Abans de sortir, pero, haig de tenir tooooot preparat, perque no tornare a casa fins el dimecres a la tarda... Per tant, tinc tota la roba (roba formal, ecs) dins de la bossa... i tinc tots els meus tapers amb menjar per a tres dies.

I heus aqui la pila de tapers que m'haig d'empaquetar cap alla (i mireu la dolorosa hora al rellotge!)

A la casa on visc hi ha dues cuines... pero, be, es millor cuinar a casa, que almenys tinc tots els ingredients a ma, no?

En fin... i pillo l'autopista durant mes d'una hora... i quan surto de l'autopista ja estic al sud de Londres, que es la comarca de Kent... que es caracteritza per tenir molts camps, moltes ovelletes, i esquirols, i vaquetes... en fin, que a Kent hi ha poca cosa apart de verd.
I eso... que comencen les carreteretes de corbes....(vale, aquesta potser no era un gran exemple de "carretera de corbes", pero es que es molt xungo posar-te a fer fotos mentres vas conduint per algun lloc complicat... i m'havia d'esperar a les rectes)

i mes carreteretes...

i cada cop estem mes rodejats de camps i de "absencia de civilitzacio"...

i mes camps...

Ep! pero sense oblidar que estem a Anglaterra, eh? (genuina cabina anglesa, localitzada enmig del no res).

I, bueno, al cap de 2 hores de sortir de casa ja estic a l'hospital (que ja vau veure en una foto anterior).

La meva habitacio no esta pas malament. L'unic inconvenient es que la van decorar fa 30 anys, i encara no l'han redecorat... pero, bueno...
Aqui teniu la part esquerra del meu llit... On hi ha un escriptori digne de convent de monja de clausura...

Aixo es la part dreta del meu llit... no te mes secret....

Aixo es el que veig des del llit. La televisio tambe formava part de la decoracio dels 70... funciona una mica, pero fa un soroll molt raro, com si anes a explotar... pel que he decidit no utilitzar-la a no ser que sigui absolutament necessari.

Aixo es un armari empotrat... la part de la dreta es armari-armari... pero si obres les portes de l'esquerra no trobaras un armari, si no que hi ha una pica super-hortera per a rentar-se les mans... i un mirallet.

I fins aqui la meva vida a l'hospital... Ja us explicare mes coses, no?

Cumple d'en Bojan

El passat dimecres va ser el cumple d'en Bojan (com cada any). I com que ara mateix no tinc fotos de res mes interessants, doncs us deixo amb aquestes, apa!



Anys i anys....!












Eeeeeeh.... peacho pastis, eh? I de cosecha propia!!!





Ah, per cert... aquesta setmana ja m'emporto la camera a l'hospital, i aixi ja podre fer unes quantes fotos al Benenden, vale?


La reportera mas dicharachera de Hemel Hempstead

En Bojan ha tornat d'Australia!

I ha tornat moreno... i ha anat a la platja... i s'ho ha passat be.
I si m'ha sorpres quelcom es que, igual que nosaltres tenim vins de Navarra, els Australians tenen vins de...