Ole Maestru!

En Bojan practicant... te molta mes manya que jo, el cabro...!

El cactus

L'altre dia la Mar parlava de les flors dels cactus, de que son catxo boniques comparades amb com de tristos son els cactus, no?

Doncs be, crec que ara es el moment de parlar del meu cactus.

El meu cactus es una merda de cactus. Fa uns 2 anys que el vaig robar d'un company de feina indi, que em tenia fins els collons (l'indi, no el cactus) i vaig pensar que quina cosa millor que robar-li totes les seves plantes. Lleig, pero ho vaig fer.

Durant els 2 ultims anys, el pobre cactus ha anat fent, que si vivo-que si me muero... de fet, ha perdut bastantes de les seves branquetes... i ara nomes li queden 3 branquetes. Es que jo no se gaire aixo de com cuidar els cactus... si agafes un crisantemu doncs es facil: regar i ja esta. Pero aixo no sembla funcionar amb el cactus.

En definitiva, el pobre cactus esta tan malparit, que cada cop que el veig em donen ganes de plorar (be, de fet em donen ganes de llensar-lo per la finestra... pero no es maco dir-ho)

Pero hi ha un cop a l'any (tardor) en que el meu caca-cactus floreix... i es allo del patito feo, no?


Nomes per aquesta visio un cop a l'any, val la pena continuar deixant-lo a la finestra.

La llegenda de la super olla

Ja us havia parlat de la meva super olla de fer caldo. Alguns no m'havieu cregut, alguns havieu pensat de que estava exagerant.
Pero, avui, enmig del proces de fer els meus 10 litres de brou, he decidit prendre constancia fotografica de l'existencia del que, probablement, es tracta de l'olla mes gran del mon:

L'olla EMPORIUM!!!



Apa, qui vol un platet de calditu?

L'acordio d'en Bojan

Doncs resulta que en Bojan es dels Balcans... i alla toquen l'acordio (de la mateixa manera que els espanyols toquen la guitarra, i els catalans toquen els collons). I ell abans tocava amb l'acordio del seu pare, que, com el seu nom indica, el te el seu pare... i per tant, en pobre Bojan no havia pogut tocar l'acordio des de que varem venir a les grandioses illes britaniques.

I aixo vam pensar que havia de canviar... i despres de buscar, i buscar, i buscar... hem trobat un acordio de l'any de la catapun, molt be de preu.
Apali... fins i tot en Lolo estava super-content amb l'acordio

I aixo... com que jo estic ensenyat a en Bojan a parlar espanyol (ja sap dir: hauremos de comer el pennil al tamburete)... doncs en Bojan, que es molt bon nano, ha decidit entrenar-me en l'antiga tradicio de tocar l'acordio:




Vale, vale, queda moooooolt de temps perque em pugui guanyar la vida a la Rambla. Pero tot arribara (per si lo del MIR no funciona, ja se sap)

I varem anar a Xipre

Com la majoria ja sabeu... Un amic meu de la feina es casava, i com que tant ell com la nuvia eren de Xipre, doncs ho feien alla baix.
Jo em pensava que Xipre estava just al costat de Grecia... perque, ja se sap, son tots grecs... pero no, esta tocant a Israel. I, clar, fotia una calda de coglioni, i aixo ens va fer sumament felisos.

Xipre, la veritat, es una merda de pais. Sort que no vam baixar per anar de vacances, si no ens hauriem portat una graaaaan decepcio.
Resulta que va ser colonia britanica fins els 70... i els anglesos, en la seva busqueda de sol y playa, van edificar tota la costa. Especulacio urbanistica, pero a saco. I sembla que des dels 70 que ni pinten els edificis. Resultat? Us enrecordeu com de cutre eren llocs com Calella ens els 80??? Doncs encara pitjor!

En fin, almenys podem dir que vam tenir bastanta sort, perque quan varem arribar al lloc on haviem llogat un cotxe (que en principi havia de ser quelcom com un cincocento) doncs ens van dir que s'havien quedat sense cotxe petits... i mira tu per on, el que ens van donar va ser aixo:


I bueno, ja he dit que a Xipre no hi ha gaire cosa que visitar, pero entre ceremonia i ceremonia de la boda (que va durar 3 dies) doncs varem veure un parell de cosetes...


Una, un llac de sal... enorme, tu. Jo es que clar, el mes gran que havia vist eren aquells de Gerri de la Sal (per alla perduts als Pirineus). I aixo era enooooorme...


I si pillaves la sal, doncs (sorpresa!) estava salada. Apa.


I bueno, les platges de Xipre estan totes fetes una me. Pel que vam optar a anar al Monte Olimpo, que ve a ser un piquet de dos-mil-i-escacs metres (que per a ser una illa com Mallorca, doncs no esta malament).
I a l'Olimp van fer una caminada, i vam veure que el govern local s'havia gastat els cuartos en informar a tothom de les cosetes que anaves veient mentre caminaves...

Traduccio: arbre podrit.
Gracies senyor xipres, mai ho hauria endivinat...

I ja esta. Vam estar alla 4 dies... El millor que vam fer va ser anar a la muntanya, i disfrutar de la piscina de l'hotel.
Ah, i obviament, la boda.