Foto inedita!

Quina sorpresa quan la Maria del Mar em va passar aquesta foto i em vaig adonar que les reunions Cano ja es duien a terme fa molt i molt de temps.
La veritat, primera vegada que veig una foto com aquesta. Soposo que era massa petita com per recordar que feiem llavors.
Jeje, hi ha dos cosins que no es veuen, perque s'han quedat darrera de "una melena al viento"... i un altre que no es veu, perque llavors em sembla que encara no estava fet.
Maria del Mar, merci per la foto! I tambe per l'altra (que per desgracia no puc penjar... mi pudor me lo impide).
Pels que no son de la familia (pero com si ho fossin) soposo que ja podeu reconeixer a uns quants, no?


P.S.: Quien es la chica alta de la izquierda?

Mi mama me mima mucho

I no nomes em mima, si no que tambe ens promociona la decoracio del pis. Com que no pot veure personalment les coses que ens ha regalat, doncs els hi he fet unes fotos perque les pugui veure almenys via blog.



Un armariet per les "toiletries", que en principi havia d'anar a dins del bany... pero el bany es massa petit per a un armariet mes gran del que ens pensavem, i al final l'hem posat just al costat del bany. En part, millor, per que fa conjunt amb les portes.






Un rellotge de cuina... que per fi podem saber quina hora es quan estem cuinant!
















Un cistell per la roba bruta decent... que el que teniem fins ara era una de les coses mes cutres que es podien trobar.














Gracies mama!!!

Pervertint als anglesos!

Doncs si, divendres passat vam quedar amb la nostra ex-veina i un amic seu per anar a fer unes pints al pub, i despres es van venir a casa una estoneta. Ja es raro que tinguem vida social aqui, no creieu?
En fi, al final, l'amic de la ex-veina... conegut com a Cheesy (Quesoso... vaja nom, el pobre) va acabar bebent calimotxo i vi de la super bota (a la que el pez no se li ha corregut encara!). Era gracios veure a un guiri amb samarreta del Manchester bebent de la bota, i intentant pronunciar "rosco" (es que li vam dir que si ho pronunciava be, li donaven tota una plata plena de roscos, hehehe).

A que estem bones?

Ahir em van passar aquesta foto (inedita gairebe) de la Mariona amb la menda-lerenda... I no m'he pogut estar de penjar-la aqui.


Merci Maria del Mar!

Resultats del concurs de Nadal!

Primer de tot, merci per la vostra participacio... ha sigut un concurs de mes exit que la Loteria de Nadal!

Despres... aqui van els premis:

En la categoria "Que es el primer objecte?"... la Laia s'emporta el paquet de Kikis. Pero que quedi una cosa clara: en Joan te rao, repel.lent!

En la categoria "Que es el segon objecte?"... soc jo la que ho va encertar, perque clarament es tracta d'un kit de seduccio del segle XVII. Per tant, m'emporto el Magnum doble xocolata! I si no esteu d'acord, us foteu, que estic premenstrual i vull xocolata. Apa!

En la categoria "Idees originals de per a que poden servir els objectes"... la competicio ha estat molt dura, i es dificil arribar a una resolucio. Per tant, a tots els participants els hi toca una pinta (una, eh?) de cervesa o sidra (que consti que he dit "o", no he dit "cervesa i sidra", vale?). La unica condicio es que haureu de venir per aqui perque us pugui donar el premi.

I fins aqui el concurs de Nadal d'aquest any. Si algu te ganes d'organitzar un altre concurs o quelcom aixi, feu-m'ho saber i podem intentar arribar a un acord.

Fer una samarreta PUMA

Aixo es un "acudit" que corre per Bosnia.... que consti que no es serios, eh? Que ara no vull tres fundacions ecologistes buscant-me per trencar-me la cara!

Nosaltres tambe volem participar en el concurs!

I aquestes son les nostres propostes:

Jo (Ester) crec que el primer objecte es un escuradents per quan se't queda enganxat un tros molt gran de fuet entre les dents.

El segons objecte es un "kit de seduccio" a la antigua usanza, d'origen celtic. Es tracta d'un gracil barret (antepassat dels tipics barrets anglesos que es porten a les curses de cavalls) i de la primera teta artificial de la historia, creada per Dr. Sir Waddington abans de que s'inventes la silicona.

En Bojan opina que el primer objecte es OBVIAMENT una cama de fusta com les que porten els pirates.... que seria utilitzada com a protesi en cas de perdre la propia cama.

Concurs de Nadal!

Ahir dissabte va ser la Fira de Caritat de St. Mary's Church, que ve a ser l'esglesia que tenim al costat de casa. Cada any, abans de Nadal, organitzen com una fira per recol.lectar diners... i a la fira doncs hi ha tombola, i venen coses de segona ma, i coses fetes a ma... (en fi, tot en relacio amb les mans).
El cas, que vam anar a aquesta fira... i vam trobar un parell de cosetes de segona ma que estaven molt be de preu, i eren d'aquelles "antiguitats" de les que em molen.
I com que tinc la impressio que aquest blog te poca audiencia, i, com sempre, la vull augmentar... doncs he pensat que seria bona idea si organitzessim un concurs, vale?
I de que va? Be, de les coses que vam trobar ahir, hi ha una que sabem que es, i una altra que no ho sabem. Mireu...

La que sabem que es:
(Collons, semblo una safata de "El Precio Justo")
Si endivineu que es aixo, rebreu un paquet dels originals i autentics Kikis (que ve a ser la versio marrana i Bosnia dels sugus).


La que no sabem que es:

Pero a que es cuca? Que sapigueu que nosaltres no sabem per a que serveix... Pero hem decidit utilitzar-ho per guardar cebes. Ah, a la tapa, en aquest piruli que te, hi ha un forat.


Doncs si algu adivina que es, el premi es un polo Magnum doble chocolate. I, si ningu no ho sap, farem un premi alternatiu: a qui tingui la idea mes original de per a que pot servir, doncs li donarem una pinta d'autentica cervesa/sidra anglesa.

I fins aqui el concurs... A veure si hi participeu, que ens cal augmentar l'audiencia!!!

Ai, quin fred que fa!!!

Doncs si, doncs si... els de la BBC ens haviem promes -5 graus a la nit, i va ser veritat! Fot una rasca que no tinc ni collons d'obrir les finestres per a que se'm ventili el pis. Anda ya! Com de be s'esta amb la calida oloreta a humanitat, hehe.
I pels qui no em creieu, mireu com ha comensat el dia a Hemel:
Per cert, no se si heu sentit aixo a les noticies... Sembla que algu va comensar a queixar-se de que els EEUU estaven utilitzant fosfor blanc per atacar llocs rebels a Irak. I el seu govern, es clar, va fer unes declaracions negant-ho tot... Pero ha sortit algu qui ha demostrat que el govern estava mentint i han penjat fotos on es veu com utilitzen fosfor blanc. I sabeu qui era aquest algu? Un blogger!
I ara estant dient que aixo dels blogs es tan super-revolucionari, instrument de llibertat, bla-bla-bla. Potser hauriem de comensar a parlar de politica en aquest blog o que? O fer fotos als mistos, per demostrar que Anglaterra tambe estan utilitzant fosfor (vermell)?

Doncs li donem un Oscar!

Amb aixo si que tenieu rao: el Dimitri actua de por! I com la Merce va proposar, el millor que podem fer es donar-li un Oscar!

No us preocupeu, que encara no he perdut el cap del tot, i la cosa no es tan, tan negra com la pinto (diguem que no soc la persona mes positiva del mon, eh?)

Merci pels vostres comentaris... Merch, la Marta diu que a tu et dec un cubata, pero als demes amb un polo hi ha prou. I dels Popeye, eh? ara no em vingueu amb que voleu un Magnum o algo aixi.
Marta... PER FI!!! Pensava que hauria de recorrer a metodes mes drastics per a que em deixessis un comentari (recordo una foto al costat de la piscina de la meva neboda... ehem), pero al final no ha fet falta.
I, Albert, m'alegro un collo de que miris el blog... ves-te entrenant, que encara et puc fotre una pallissa muntanya amunt!

Les aventures d'en Pinotxo

PINOTXO BUSCA FEINA


Doncs no! En Pinotxo desitjava poder comprar-se un Ferrari Testarrosa model Espardenya Catalana, pero havia sentit que aixo nomes podria fer-ho si trobava una bona feina.

I com en Pinotxo era molt decidit, va marxar xino-xano a buscar una feina que li permetes comprar-se el Ferrari Testarrosa dels seus somnis.

Va caminar i caminar durant dies i dies... i un bon dia va trobar-se a algu pel seu cami.... I li va preguntar:


Va ser llavors que en Pinotxo es va adonar que aquell hamster no era mes que un ANGLES... i, clar, la seva missio no era ajudar a en Pinotxo a trobar feina, si no que era tocar-li els collons a tot esser viu que es bellugues. A quin tipus de persona li pot agradar el Maurinho si no? Punyeteros hooligans!

I en Pinotxo va pensar que seria millor ignorar a aquell hamster alcoholic i anar-se a dormir, doncs el proper dia hauria de continuar caminant a la busca de la bona feina que li pogues donar un Ferrari Testarrosa.



CONTINUARA...

Joooodeeeer...!

No se si l'heu vist encara, pero fa poc que ha sortit el nou videoclip de Madonna. I la sorpresa va ser meva quan, despres de veure-ho, em van dir que la col.lega ja te 47 tacos!!! I mireu-la... i el que haurieu de veure es el videoclip, que si jo em poso a moure'm tant, m'haurien de portar en camilla a l'hospital per a que em descarcaressin. Que jo fa 23 anys que no em puc posar el peu a la boca!!!
En fin... Pero com de llestos i simpatics som la resta de mortals!!! Sedentaris, si, pero orgullosos! Ha!

"Res, aixo... mitja horeta i ja esta!"

Fiat dels homes... Ahir vam decidir anar a caminar un rato, i en Bojan va mirar el mapa i va dir que podriem anar a Berkhampsted. Vale, perque Berkhampsted es un poble que encara no haviem vist. I en Bojan diu "ui, aqui el mapa diu que aixo deu estar com a mitja hora de casa, com a molt".
I a mi em sembla perfecte: estem a 5 graus, i nomes sortir al carrer se't gela el cul... pel que el millor que pot fer un aqui es quedar-se a casa amb la calefaccio posada i una gran tassa de te calent a les mans.
Pero, en fi, es mitja hora d'anada i mitja de tornada... una horeta caminant tambe esta be abans de dinar, no?

Pues bueno, tres hores i mitja despres, gairebe a les quatre, amb els peus mullats pel fang del riu, el cul tan gelat que si te l'arriben a pessigar cau a trossos, i tanta gana que et menjaries el gos de la parella que t'acabes de creuar, arribem a Berkhampsted.

No em queixare gaire, que el mes important no es arribar a Itaca, si no el que aprens durant el viatge, no?


Mireu quin pub mes xulo vam trobar... I es dels vells, eh? A la porta hi posa "From 1535"... que no esta malament. Pels malpensats, no, no hi vam entrar... pero ens hem promes una pinta alla, hehe (quan celebrem lo del meu curro, no?)



I vam passar per llocs mooooolt bonics... en els que es obvi que la tardor ha arribat!










I per fi, Berkhampsted... una monada de poble, molt a lo Charles Dickens. Valdra la pena tornar-hi (amb una jaqueta extra!)

Que fan els homes anglesos per passar l'estona?

I la resposta es: PESCAR. I aquest cap de setmana, el riu estava ple d'ells. Un assegut al costat de l'altre, els podies veure quilometres i quilometres (bueno, aqui, milles i milles), tots pescant. Hasta donde alcanza la vista! I, clar, una es pregunta: es normal que 80 homes es posin un al costat de l'altre a la mateixa banda del riu i esperin pescar algo? Doncs no, no es normal, pero al final ens hem enterat de que es tractava d'una competicio...
Soposo que qui guanya es el primer en aconseguir pescar un pobre peix en aquest riu (i aixo es algo que pot necessitar 5 dies perque passi!)

Reflexio profunda

Vale, ja se que fa temps que no escric massa per aqui al blog... Ultimament nomes penjo una o dues cosetes per setmana, i aixo es bastant lleig.
Pero, que voleu que us digui? El moment de crisis existencial associat a buscar feina es bastant... profund, diguem-ne. I, clar, a una no li queden ganes ni d'explicar que passa a la seva vida... mes que res perque a la seva vida no passa RES (a veure, coses si que passen, pero el problema es que la meva vida ara mateix gira al voltant d'una trucada que mai arriba!)
Pero no us penseu que si no escric aqui, o no envio mails, o no us truco gaire es perque m'hagi oblidat de vosaltres... Eso nunca!

Ja em tenen fitxada!

I aquest es el carnet que m'han donat i que haig de portar penjat del coll quan estigui currant. Pels que no sapigueu massa de que parlo, no us emocioneu, que aixo no es cap feina de resident serio... Aixo es una agencia en la que busquen feina temporal a metges, i que, per tant, no te res a veure amb la formacio.
Bueno, no es per llensar coets, pero almenys ja se que si em surt el tiro per la culata i no em surt cap feina de les importants (de les que compten com a resi), almenys puc fer algunes marranadetes per portar llenties a taula.

Tirate de la motoooo, de la moto tirateeee...!

Po'zi! Primer accident amb la Filomena! Que no esta mal, si tenim en compte que nomes fa 2 setmanes que vaig en bicicleta.
En fin, la culpa es d'aquest pais, que sempre esta mullat i rellisca... Pero, be, tot i tenir un genoll digne d'un nen de 5 anys amb Sindrome d'inatencio, estic contenta perque la cosa hauria estat pitjor si no arribo a portar els meus texans gruixuts... els meus texans preferits!!! Que ara tenen un forat que pa'que.
Pero no hay mal que por bien no venga: ara tornen els 80, i llavors estava de moda portar foradets als texans, no?
Una Historia para no dormir: vaig anar a la farmacia a buscar iode, a les 14.30, vale? Entro, perque les portes estaven obertes, i em diuen que no em venen res fins a les 14.45. Jo amb el genoll sagnat els hi dic "ezzzz que, zenyora, uzte vera, m'acabo de fotre un pinyo, necessito iode...", i les molt ***** em CRIDEN que no em venen res fins a les 14.45 (i ademes amb malos modales!).
No us preocupeu, que ja els hi vaig dir que pensava JO dels seus horaris, hehe.

P.S.: Espero que la foto no hagi ferit la sensibilitat de ningu

Un parell de cosetes

Hi ha una pagina d'internet en la que proclamen que poden fer gatets mida bonsai... que quan son petitets els fiquen en una ampolla, i aixi els gatets es queden petits i amb la forma del recipient. Aquesta pagina es on s'explica, segons ells, el metode mil.lenari tradicional xines.
Obviament, es una broma... pero des de que s'ha publicat aquesta pagina, hi ha la ostia d'organitzacions que han posat "el grito en el cielo". Que innocents som de vegades...
El cas, que aquests ecologistes desfermats han comensat a enviar emails-cadena per recollir firmes i que "aquesta practica mil.lenaria" es prohibeixi.
Feu-hi un cop d'ull: cliqueu aqui!

Un altre link... pero nomes per als que tinguin estomacs MOLT forts! Es una pagina en la que es dediquen a penjar "coses fastigoses"... i sembla que esta feta amb col.laboracio de la policia o dels forenses, perque posen molta cosa de cadavers "judicials".
Nomes dir-vos que A MI em fa bastanta cosa... i que no li recomano a ningu que hagi acabat de sopar... i que nomes li recomano als qui van trobar la peli del Peter Jackson "Brain Dead, tu madre se ha comido a mi perro" divertida i interessant.
En fin...
www.rotten.com

I una altra coseta... ja se que el meu blog no es gaire interessant, ja se que el que explico no es mereix cap resposta (mes que escupir-me a la cara)..., pero, no se, deixeu-me algun comentari! Es que si no, tinc la impressio de que ningu no ho mira (potser es la crua realitat, qui sap), i llavors em fa pal escriure, i perdo la inspiracio, i es molt trist, molt trist...
Va, a qui em deixi un comentari li compro un polo! :)

Un acudit!

LOS RELOJES DEL CIELO

Cuando llegó el Papa al Cielo, se entrevista
con San Pedro y se asombra, ante la inmensa pared llena de relojes detrás del Santo Cuidador de las Puertas, "Disculpe mi falta de modestia y el exceso de
curiosidad, Santo Padre, pero, esos relojes,
qué son?"
San Pedro le dice:
"Son los Relojes de la Mentira. Cada una de las
almas de la Tierra tiene uno asignado, y cada vez que alguien dice una mentira, sureloj avanza".
"Y ése que esta allá?", pregunta el Cardenal,
"parece no haberse movido nunca".
"Ese era el de la Madre Teresa. Nunca dijo una
mentira, y las manecillas nunca se movieron", contesta San Pedro.
"Y aquél otro?"
"El de José Gregorio Hernández. Solo mintió dos
veces, y las agujas casi no se han movido".
"Este sí se mueve, de quién es?".
"Uno de los más rápidos, es de Felipe
Gonzalez".
"La curiosidad excesiva es pecado, Santo Padre,
y espero me perdone, pero el de Aznar, cual es?"
"Ese es especial, hijo mío, y Jesús lo tiene en
su oficina".
"Es buena señal, algo de bueno le debe quedar
todavía",comenta el Papa
"En realidad no, lo está usando de ventilador"

La visita fugaç de la Laia i en Joan

Aquest cap de setmana la Laia i en Joan han vingut a Londres... unes 24 hores nomes! I, clar, pobrets gairebe no han tingut temps de fer res. Aixo si, han tingut temps de visitar-nos a Hemel, i quedar-se meravellats de les multiples activitats ludiques que aquest poble ofereix...





Menjar...














... Fer amics...














... i anar a missa...!













Be, espero que la propera vegada que vinguin per aqui s'hi estaran una mica mes, perque aquesta visita a estat tan rapida que no van parar de correr des de que van arribar... I, clar, no es el cas de tornar de les vacances mes cansat que quan vas marxar, oi?
Laia, espero impacient la resta de les fotos... a veure si les penjem al blog, i algu decideix a venir-se a aquest lloc paradisiac de climes tropicals!