El puto toldo

Doncs be, a Australia hi anavem per a la boda del germa d'en Bojan, no? I igual que nosaltres, ells volien fer el convit al jardi dels pares. Normal, no? Es Australia, es estiu, que millor que fer la festeta a fora?
Pero tot i que Australia es un dels paisos mes secs del mon (mes i tot que Catalunya), en Tomas Molina australia havia dit que hi haurien pluges aquells dies (de fet, va dir "tempestes d'estiu"... pero ningu mai se les pren en serio).

Per tant, teniem 70 convidats venint, i hi havia risc de pluja. Que fer? que fer? Doncs montem un toldo!!!

I siiii... el dia abans de la boda, el pare d'en Bojan, en Bojan i jo ens vam posar mans a l'obra... i nomes ens va costar unes 13 hores de treballs forsats per tenir-ho tot a punt... i mireu que va quedar...

Una preciositat... el toldo anava des de la paret de la casa, fins a la paret del jardi... i s'enganxava a les parets a traves d'una estructura de tubos metalics... prou resistent.

Per un dels costats, vam enganxar el toldo a les palmeres del jardi... pero com que a l'altre costat nomes hi havia una palmera, doncs varem penjar unes plantetes del toldo, perque aixi amb el pes, no voleies gaire.En fin... aquell toldo hauria pogut aguantar una bona pluja. Fins i tot hauria pogut aguantar una tempesta mitjaneta d'estiu.... Pero no teniem la sort de cara.

La boda es va celebrar a les 2 de la tarda en uns jardins japonesos de la zona... i el temps va aguantar. Despres de la boda els nuvis se'n van anar a buscar el pastis de noces... i els pares d'en Bojan i nosaltres varem tornar a casa per acabar els preparatius.
Quan tot estava ben preparat, i ens haviem assegut a descansar un xic, 2 hores abans de que els convidats arribessin... be, el cel es va obrir.

Van dir a les noticies que va ser la pitjor tempesta de la zona en els ultims 50 anys...










Aqui un parell de fotos que he trobat a internet sobre el gran event... Sembla ser que fins a TV3 van parlar de la tempesteta.

El vent era tant fort que feia que la pluja caigues horitzontal... i la pluja anava caient com en galledes... tot es va comensar a inundar... clar, varem sortir a fora per intentar salvar el toldo... i recordo que l'aigua m'arribava a mitja pantorrilla....

El toldo no va aguantar.... es va esguinsar de la vora de la paret del jardi... i tota l'aigua va comensar a caure sobre les taules, i el menjar....

Bueno, la tempesta va durar una horeta o aixi... que va ser l'hora mes llarga de la meva vida. Pero quan va acabar, va sortir el sol (es el que tenen les putes tempestes). Tot estava destrossat, la gent vindria en algo mes d'una hora, jo tenia ganes de plorar... pero el pare d'en Bojan s'encen un cigarret, s'asseu i diu "vaja, vaja" ...

I a poc a poc ens vam posar a reparar-ho tot... i vam reforsar el toldo. I vam pregar "virgencita, virgencita, que no llueva mas". I no va ploure mes.
La unica putada es que el meu vestidet estava mullat (bueno, fins les calces tenia mullades!), pel que la majoria de convidats em van veure en texans quan van arribar!



(eh, pero em vaig posar bonica a la que se'm va assecar el vestit, eh? que no soc tan-tan impresentable).

Ah, be... ja us he dit que vam reforsar el toldo despres de la primera tempesta, no? Doncs el dia seguent ens vam anar a la platja... i mentres estavem fora, va caure una altra tempesta... vale, no tan gran com la del dia anterior, pero deu n'hi do.... I nosaltres vam pensar "merda, el toldo s'haura trencat i hi haura un merde de ca l'ample"....

DONCS NO! El toldo no es va trencar! Va aguantar com un campeon!


I alguns van disfrutar de desmontar-lo, eh?

S'ha acabat!

Siiiiii! Ara ja fa una setmana que vam fer el MIR (be, gairebe dues, la veritat)... i, bueno, no va ser el millor examen de la meva vida... pero quan surts, i et trobes a uns quants personajillos esperant-te amb un paquet d'Estrelles... bueno, se't passen tots els mals!

Des de que vaig tornar a Anglaterra, he estat treballant tota l'estona, pel que no he tingut l'oportunitat de sentir aquella sensacio de buidor de "i si no tengo que estudiar, que hago????"... Pero el que si que necessito de veritat-veritat son unes vacancetes.... Que, vale, que anem a Bosnia per setmana santa.... pero (sense que ho senti en Bojan) anar a Bosnia no son realment unes vacances... tens un compromis familiar darrere l'altre, no tens temps de fer-te ni una migdiada!

I jo ara mateix el que necessito son 3 o 4 dies tombada, davant de piscina/platja pija, en una tumbona, amb un cocktail en una ma, i algun tio gueno fent-me aire amb un vano d'aquells gegants de fulla de palmera.... eh? Aixo estaria definitivament be. :)

I eso... avui tinc dia de festa a la feina (bien!).... pel que vaig a acabar el reportatge sobre les vacances a Australia (per fi!).


JA S'HA ACABAT EL MIIIIIIIIR!!!


No se... si algu te ganes de deixar un comentari algun dia, no us talleu! eh?

Que viene, que viene, shh-shh!

I siiiiii! Em queden 3 dies per l'examen MIR... que he vist com a poc a poc s'anava acostant, i he intentat simular que no existia (del pal negacio de la realitat... que trist). Pero, no, no importa que faci, el MIR s'acosta igualment... i no es pot parar.

I bueno... quan te n'adones del que realment hi ha... que no estas prou preparat, que no has fet prous simulacres, que et donaran per cul de mala manera, i fins i tot el colombia mes tonto que es presenti a l'examen ho fara mes be que tu... doncs, bueno, com que no tens ganes de que arribi el dissabte dia 19 de Gener.

Perque el cas es... si ho poguessin fer aixi rapidet, del pal afusellament... doncs mira, saps que el patiment durara poc... Pero els cabrons s'han montat un examen de 5 hores? Pero aixo que es? Tortura? Em sembla que els ultims de ser tan fills de p... van ser les SS alemanes, conye!

I aixi estem... entre diarrea i diarrea esperant el gran moment... Uuuuuh... em pregunto quin sera el meu ultim apat...

Pero bueno, es fara el que es pugui... necessitare unes quantes espelmes i Sant Pancracis per aixo... perque, no es per posar-se religios, pero es una miqueta del palo David i Goliat, no?

I apali... es tanca el blog fins despres del MIR!

I jo em queixava de la meva feina...

Doncs si, sempre hi ha pitjors feines al mon!
No se, en certa manera m'agrada aixo de veure gent mes cardada que jo, hehehe.

Que tiempos aquellos...

Mira, ahir a la nit, en Bojan i jo ens vam posar a parlar del Fraggle Rock... que resulta que en Bojan mai ha vist (imaginat, pobre noi, quina infancia). I, nose-nose, un es posa nostalgic... i sempre acaba al mateix lloc: al YouTube!

El perro esta loco!!!

Ja feia temps que sabiem aixo, pero us ho vull demostrar. Tot s'ha de dir, el Lolo ha desenvolupat una capacitat increible d'entretenir-se ell mateix... que esta la mar de be, perque no li cal ningu per jugar





I si, que esta locu-locu... pero el pobret sempre es queda a estudiar amb mi... i d'alguna manera ha trobat un lloc on estar ben comfortable:

(no se si es veu gaire be, pero soc una mica caca amb aixo de les auto-fotos...)

Es Nadal, Es Nadal!!!

Bueno... haig d'acabar d'explicar les aventures d'Australia en un altre moment (que soposo sera despres del 19 de Gener, no?)
A mida que la data del MIR es va acostant, sembla que vagi perdent un trosset de cervellet mes... En fin, que hem tingut un Nadal al voltant del MIR, que com ja us podeu imaginar, li treu una miqueta de gracia al Nadal (no al MIR, el MIR no te gracia de per se).

Pero enmig de llibres, manuals CTO i examens, sempre queda un raconet de temps per fer-te recordar enmig de quines dates som....

Per exemple, tradicional pessebre :
(nomes part del pessebre, es que hi havia gent per la finestra i em vaig sentir una mica imbecila fent la foto al meu propi pessebre!)


El tradicional arbre de Nadal (amb la seva tradicional inclinacio de mes de 15 graus)

I la tradicional corona a la porta...

I el dia de Nadal, no podia faltar, les tradicionals perdius... que, com ja sabeu, som massa poquets com per matar-nos un gall d'indi... i ens decantem per animalons mes petits (l'any que ve, un colibri???)
En fin, bona pinta, eh? (bueno, potser no, pero estaven que-te-cagues!)

(Aprecieu a Scully dins la tele...)

I be, el Lolo, que es un gos angles, i per tant molt formal, tambe va voler posar el seu granet de sorra en la celebracio del Nadal... i es va vestir per l'ocasio:

I quan va passar el Nadal (amb el Papa Noel... quines ganes tinc de tornar a casa i veure els Reis una altra vegada, conye! No li tinc simpatia a un tio gordo de barba descuidada vestit de vermell, no)... En fin, que va passar el Nadal i va venir l'any Nou... en el que voliem anar a veure les campanades al Big Ben... pero per obvis motius (el dia 1 de Gener has d'estudiar) vam decidir veure el Big Ben per la tele... que va ser bonicu, pero ja esta.
Ah, aquest any el raim per algun poltergeist raro, no tenia os. I jo soc d'aquestes pamfiles que abans del cap d'any agafo els 12 raims i els obro, i en una maniobra quirurgica impressionant, els hi trec els pinyols de dintre. Es que si no se't queden atrapats a les dents. Ehem.
Doncs aquest any vaig anar a obrir el raim... i me'ls vaig trobar buits buits...


Espero que sense pinyols tambe contin per la bona sort del 2008... que certament la necessitarem!

I bueno, fins aqui les croniques de l'ultim Nadal i Cap d'Any que passem lluny de casa! Aquest any si!!!