Happy Birthday Jaume!!!

I si... un altre que fa anys... pero ja no direm quants (no caben tants digits a la pantalla, hehehehe).
En fin, com que obviament no estarem per Barcelona per a celebrar-ho (llastima)... i com que tambe ens faria il.lusio participar en la celebracio... doncs hem pensat contractar a algu famoset per a felicitar a en Jaume. Vale, president? :)

Espero que t'agradi!




MOLTES FELICITAAAATS!

Happy Birthday Bojan!!!

And yessssss.... he's becoming older and older... and soon he will need to finally use the artificial teeth I got him for his b-day. But never mind, I hope you enjoyed the last b-day you have "in your twenties", old man.



Eeeeeeh, fantastic cake, eh?

Una cosa com una altra

Que voleu? maquines de tabac? de refrescos? de condons? de xocolatines?

Doncs ara encara s'ha arribat mes lluny!

Estiu al desembre

Doncs si... a Australia es estiu per Nadal... i, nose-nose, a mi em semblava impossible... vas en tirants, els dies son llargs, estas suant com un cabron... i de cop et trobes a una pobra anima vestida de papa noel... pobrets... no se com ho aguanten, anar amb el vestit vermell de felpa amb 40graus a l'ombra.

I bueno... aqui esta: Nadal i estiu....

Capteu l'orquestra de vellets que hi ha a sota de l'arbre (de la Salvation Army)



Bueno, el temps no ens va acompanyar del tot... pero almenys vam poder re-visitar algunes cosetes importants (mireu els nuvols del darrera!)



Pero bueno, el temps encara ens va aguantar suficient per fer quelcom que enyoravem mooooolt i moooolt:
Eh-eh! foto del 9 de desembre! Yepa!

Meravellosa natura australiana

Apa... vaig a fer una miqueta de reportatge aixi del palo National Geographic... Perque Australia es un pais molt ric... ple d'especies que no coneixem gaire be (excepte l'eucaliptus i la mimosa, que tothom els coneix)...
I clar, potser val la pena fer una mencio, no?

CASO RARO NUMERO 1:

Vale, doncs aixo que marxem un dia a la platja. Alla es collonut, perque al costat de les platges tenen uns parcs, on hi ha barbacoes de gas... que estan apagades, pero si hi fiques l'equivalent a 30 centims d'euro, doncs les pots fer servir durant mitja hora... i clar, tu et portes la teva carn crua de casa... i, apa, a menjar carn a la brassa.
I bueno... anem a la platja, prenem el sol, ens fem carn a la brassa... i es decideix d'anar a pescar... vale.
Al cap de mitja hora, que hem pescat? Una truita? Una sardina? Nooooooooo...



Un peix rar...


CASO RARO NUMERO 2:
Una especie de formacio rocosa estranya... que el mar esta lluny, lluny... pero a la roca hi ha un forat... i quan ve una ona forta... doncs l'aigua surt pel forat del palo gueiser...


(no sembla un gran lloc per anar a passejar, eh?)

CASO RARO NUMERO 3:
Ja se sap que a Australia hi viuen els 7 tipus d'aranyes mes verinoses del mon... allo que s'ha d'anar amb compte de caminar sense sabates per un parc, no?
Pero que passa si el que et trobes no sembla ben be una aranya?
Al jardi dels pares d'en Bojan ens vam trobar aixo:

Es un insecto-palo? es una aranya??? es un pajaro o un avion???
Ens imaginem que deu ser de la familia dels aracnids perque, si mes no, tenia una teranyina... d'una forma aixi rara (com un canuto).
No se, si algu ha vist una cosa d'aquestes abans... bueno, ja em direu... (potser els pares d'en Bojan estan en greu perill!)

CASO RARO NUMERO 4: La diferencia entre un cangur i un wallabee
Aixo es un cangur:


Aixo es un wallabee:

Aaaaaaah...



CASO RARO NUMERO 5: les plantes rares

Bueno, als boscos australians nomes hi ha eucaliptus (igual que nosaltres tenim pins, ells tenen eucaliptus, mira)... i els eucaliptus potser fan mes goig que els pins, pero tenen un gran defecte: fan olor. I la olor d'eucaliptus-arbre no es la mateixa que la d'eucaliptus-carmelu... A l'estiu, quan fa calor, et recorda mes a olor de sobaquillu... i per tant, si te'n vas a caminar et passes l'estona olorant-te la samarreta, i preguntant-te "soc jo?"

Pero bueno, els eucaliptus, com deia, fan molt de goig... creixen molt alts:


I a mes, tenen la capacitat de creixer en qualsevol lloc i situacio. De fet, son els unics arbres en els que un incendi forma part del seu cicle natural: nomes quan les seves "pinyes" estan sotmeses a les altes temperatures d'un foc, s'obren i deixen anar els pinyons. Per tant, necessiten foc per reproduir-se....
Gran idea, no? comptant els incendis forestals que hi ha a Australia cada any, sembla collonut

En fin... un altre exemple de com de be creixen: un eucaliptus vell cau a terra... i les branques comencen a creixer verticalment, i a formar nous arbres:
CASO RARO NUMERO 6: Les flors rares
Bueno, aixo es una flor que es diu bottle brush... o raspall d'ampolles (sabeu d'aquells raspalls que s'usen per netejar la part de dintre de les ampolles). No se, no em faria pas un ram d'aquestes....
CASO RARO NUMERO 7: Los canguros no se quieren mover!!!

I si.... la guinda final del viatge... voliem grabar uns canguros saltant... Per que? Doncs perque el salt dels cangurs es la forma de conservacio d'energia mes eficas. Tenen una disposicio dels seus ossos i lligaments que els fa tan elastics que, quan salten, no perden gens d'energia colpejant el terra.
Vull dir, quan un corre, part de la energia es perd donant el cop a terra... el terra absorbeix la teva forsa, i reacciona colpejant el teu peu amb la mateixa forsa en sentit contrari. Doncs amb els cangurs aixo no passa... tenen un salt tan perfecte, que no deixen cap energia contra el terra.

I per aixo voliem grabar-los saltant... pero aquell dia estaven de vaga...




Llavors varem probar els wallabees... amb una miqueta mes d'exit... pero vam haver de tocar molt els collons al pobre wallabee abans de que al final marxes putejat... Fixeu-vos en la cara de "jodeeeeer, que pesaaaooooos" del pobre bitxo...






I aquest video tambe demostra un gran fracas amb aixo de moure els cangurs... pero el penjo perque al principi es pot sentir una miqueta aquells ocells que semblen un nen plorant.



I fins aqui la reportera mas dicharachera... Espero que no us hagi aborrit gaire el meu documental, hehe.

I per fi: les fotos de la boda!

Bueno, aquest post es per a aquells a qui els hi agradi veure fotos de bodes... allo de "a ver que llevaba la novia?". Als que no els hi vagi el tema... bueno, passeu, perque purament ensenyare fotos de com va ser (i si no us agrada, us podeu queixar deixant un comentari... que ni que siguin dolents... que mi reino por un comentario!)

A vore com comencem. Bueno... nervis abans de la boda... obviament jo no vaig experimentar els nervis per la part de la familia de la nuvia (gracies a Deu, perque estaven inaguantables... ehem).

En fin... aqui tenim als 3 tenors just abans de la ceremonia... Que es va celebrar en un jardi japones (heus aqui perque tantes plantes al darrere)


En Bojan i jo vam decidir que ens convertiriem en los reporteros mas dicharacheros de la boda... i no se com ens vam apoderar d'un parell de cameres (que no eren nostres) i vam comensar fotos a tot el que es bellugava.


I bueno... aqui una foto de durant la boda....



I una altra foto de despres la boda... (que tipica aquesta, no? es la tipica foto que la gent fica en un marc de plata i deixa a la tauleta de l'habitacio...)(que no tinc res en contra de la tipica foto en el tipic marc que tipicament es col.loca sobre la tauleta, no malpenseu... pero a que es molt tipica?) :)


I bueno, per a que negar-ho... les fotos que prefereixo son en les que surto jo... apa, que per aixo em vaig arreglar els cabells (tot i que no ho sembli)



I una altra tipica foto: la de grup. Tothom vestidet la mar de mono. Per cert, no se si us heu adonat... la noia china de la dreta va ser la dama d'honor, o testigo, o com es digui... no us recorda a la tia que sortia a Sin City? (aixo es per frikies-frikies)... no se amb aquesta cara de mala llet...


Que mes? Bueno, la festa... que va comensar despres de salvar el toldo. Una gran menjada...
I com marca la tradicio dels Lakicevic, els pares d'en Bojan van comprar un cabrit i un porquet rostit... Pero el mes cuco era sense dubte el porquet, eh?

I bueno, tambe va haver pastis... que va donar molta tabarra (el pastis)... pero aixo es una altra historia, que si voleu coneixer millor me la pregunteu...

Ah, bueno... i finalment una fotica de l'ambientillu que vam montar al jardi dels pares... a que sembla una boda de veritat?

El puto toldo

Doncs be, a Australia hi anavem per a la boda del germa d'en Bojan, no? I igual que nosaltres, ells volien fer el convit al jardi dels pares. Normal, no? Es Australia, es estiu, que millor que fer la festeta a fora?
Pero tot i que Australia es un dels paisos mes secs del mon (mes i tot que Catalunya), en Tomas Molina australia havia dit que hi haurien pluges aquells dies (de fet, va dir "tempestes d'estiu"... pero ningu mai se les pren en serio).

Per tant, teniem 70 convidats venint, i hi havia risc de pluja. Que fer? que fer? Doncs montem un toldo!!!

I siiii... el dia abans de la boda, el pare d'en Bojan, en Bojan i jo ens vam posar mans a l'obra... i nomes ens va costar unes 13 hores de treballs forsats per tenir-ho tot a punt... i mireu que va quedar...

Una preciositat... el toldo anava des de la paret de la casa, fins a la paret del jardi... i s'enganxava a les parets a traves d'una estructura de tubos metalics... prou resistent.

Per un dels costats, vam enganxar el toldo a les palmeres del jardi... pero com que a l'altre costat nomes hi havia una palmera, doncs varem penjar unes plantetes del toldo, perque aixi amb el pes, no voleies gaire.En fin... aquell toldo hauria pogut aguantar una bona pluja. Fins i tot hauria pogut aguantar una tempesta mitjaneta d'estiu.... Pero no teniem la sort de cara.

La boda es va celebrar a les 2 de la tarda en uns jardins japonesos de la zona... i el temps va aguantar. Despres de la boda els nuvis se'n van anar a buscar el pastis de noces... i els pares d'en Bojan i nosaltres varem tornar a casa per acabar els preparatius.
Quan tot estava ben preparat, i ens haviem assegut a descansar un xic, 2 hores abans de que els convidats arribessin... be, el cel es va obrir.

Van dir a les noticies que va ser la pitjor tempesta de la zona en els ultims 50 anys...










Aqui un parell de fotos que he trobat a internet sobre el gran event... Sembla ser que fins a TV3 van parlar de la tempesteta.

El vent era tant fort que feia que la pluja caigues horitzontal... i la pluja anava caient com en galledes... tot es va comensar a inundar... clar, varem sortir a fora per intentar salvar el toldo... i recordo que l'aigua m'arribava a mitja pantorrilla....

El toldo no va aguantar.... es va esguinsar de la vora de la paret del jardi... i tota l'aigua va comensar a caure sobre les taules, i el menjar....

Bueno, la tempesta va durar una horeta o aixi... que va ser l'hora mes llarga de la meva vida. Pero quan va acabar, va sortir el sol (es el que tenen les putes tempestes). Tot estava destrossat, la gent vindria en algo mes d'una hora, jo tenia ganes de plorar... pero el pare d'en Bojan s'encen un cigarret, s'asseu i diu "vaja, vaja" ...

I a poc a poc ens vam posar a reparar-ho tot... i vam reforsar el toldo. I vam pregar "virgencita, virgencita, que no llueva mas". I no va ploure mes.
La unica putada es que el meu vestidet estava mullat (bueno, fins les calces tenia mullades!), pel que la majoria de convidats em van veure en texans quan van arribar!



(eh, pero em vaig posar bonica a la que se'm va assecar el vestit, eh? que no soc tan-tan impresentable).

Ah, be... ja us he dit que vam reforsar el toldo despres de la primera tempesta, no? Doncs el dia seguent ens vam anar a la platja... i mentres estavem fora, va caure una altra tempesta... vale, no tan gran com la del dia anterior, pero deu n'hi do.... I nosaltres vam pensar "merda, el toldo s'haura trencat i hi haura un merde de ca l'ample"....

DONCS NO! El toldo no es va trencar! Va aguantar com un campeon!


I alguns van disfrutar de desmontar-lo, eh?

S'ha acabat!

Siiiiii! Ara ja fa una setmana que vam fer el MIR (be, gairebe dues, la veritat)... i, bueno, no va ser el millor examen de la meva vida... pero quan surts, i et trobes a uns quants personajillos esperant-te amb un paquet d'Estrelles... bueno, se't passen tots els mals!

Des de que vaig tornar a Anglaterra, he estat treballant tota l'estona, pel que no he tingut l'oportunitat de sentir aquella sensacio de buidor de "i si no tengo que estudiar, que hago????"... Pero el que si que necessito de veritat-veritat son unes vacancetes.... Que, vale, que anem a Bosnia per setmana santa.... pero (sense que ho senti en Bojan) anar a Bosnia no son realment unes vacances... tens un compromis familiar darrere l'altre, no tens temps de fer-te ni una migdiada!

I jo ara mateix el que necessito son 3 o 4 dies tombada, davant de piscina/platja pija, en una tumbona, amb un cocktail en una ma, i algun tio gueno fent-me aire amb un vano d'aquells gegants de fulla de palmera.... eh? Aixo estaria definitivament be. :)

I eso... avui tinc dia de festa a la feina (bien!).... pel que vaig a acabar el reportatge sobre les vacances a Australia (per fi!).


JA S'HA ACABAT EL MIIIIIIIIR!!!


No se... si algu te ganes de deixar un comentari algun dia, no us talleu! eh?

Que viene, que viene, shh-shh!

I siiiiii! Em queden 3 dies per l'examen MIR... que he vist com a poc a poc s'anava acostant, i he intentat simular que no existia (del pal negacio de la realitat... que trist). Pero, no, no importa que faci, el MIR s'acosta igualment... i no es pot parar.

I bueno... quan te n'adones del que realment hi ha... que no estas prou preparat, que no has fet prous simulacres, que et donaran per cul de mala manera, i fins i tot el colombia mes tonto que es presenti a l'examen ho fara mes be que tu... doncs, bueno, com que no tens ganes de que arribi el dissabte dia 19 de Gener.

Perque el cas es... si ho poguessin fer aixi rapidet, del pal afusellament... doncs mira, saps que el patiment durara poc... Pero els cabrons s'han montat un examen de 5 hores? Pero aixo que es? Tortura? Em sembla que els ultims de ser tan fills de p... van ser les SS alemanes, conye!

I aixi estem... entre diarrea i diarrea esperant el gran moment... Uuuuuh... em pregunto quin sera el meu ultim apat...

Pero bueno, es fara el que es pugui... necessitare unes quantes espelmes i Sant Pancracis per aixo... perque, no es per posar-se religios, pero es una miqueta del palo David i Goliat, no?

I apali... es tanca el blog fins despres del MIR!

I jo em queixava de la meva feina...

Doncs si, sempre hi ha pitjors feines al mon!
No se, en certa manera m'agrada aixo de veure gent mes cardada que jo, hehehe.

Que tiempos aquellos...

Mira, ahir a la nit, en Bojan i jo ens vam posar a parlar del Fraggle Rock... que resulta que en Bojan mai ha vist (imaginat, pobre noi, quina infancia). I, nose-nose, un es posa nostalgic... i sempre acaba al mateix lloc: al YouTube!

El perro esta loco!!!

Ja feia temps que sabiem aixo, pero us ho vull demostrar. Tot s'ha de dir, el Lolo ha desenvolupat una capacitat increible d'entretenir-se ell mateix... que esta la mar de be, perque no li cal ningu per jugar





I si, que esta locu-locu... pero el pobret sempre es queda a estudiar amb mi... i d'alguna manera ha trobat un lloc on estar ben comfortable:

(no se si es veu gaire be, pero soc una mica caca amb aixo de les auto-fotos...)

Es Nadal, Es Nadal!!!

Bueno... haig d'acabar d'explicar les aventures d'Australia en un altre moment (que soposo sera despres del 19 de Gener, no?)
A mida que la data del MIR es va acostant, sembla que vagi perdent un trosset de cervellet mes... En fin, que hem tingut un Nadal al voltant del MIR, que com ja us podeu imaginar, li treu una miqueta de gracia al Nadal (no al MIR, el MIR no te gracia de per se).

Pero enmig de llibres, manuals CTO i examens, sempre queda un raconet de temps per fer-te recordar enmig de quines dates som....

Per exemple, tradicional pessebre :
(nomes part del pessebre, es que hi havia gent per la finestra i em vaig sentir una mica imbecila fent la foto al meu propi pessebre!)


El tradicional arbre de Nadal (amb la seva tradicional inclinacio de mes de 15 graus)

I la tradicional corona a la porta...

I el dia de Nadal, no podia faltar, les tradicionals perdius... que, com ja sabeu, som massa poquets com per matar-nos un gall d'indi... i ens decantem per animalons mes petits (l'any que ve, un colibri???)
En fin, bona pinta, eh? (bueno, potser no, pero estaven que-te-cagues!)

(Aprecieu a Scully dins la tele...)

I be, el Lolo, que es un gos angles, i per tant molt formal, tambe va voler posar el seu granet de sorra en la celebracio del Nadal... i es va vestir per l'ocasio:

I quan va passar el Nadal (amb el Papa Noel... quines ganes tinc de tornar a casa i veure els Reis una altra vegada, conye! No li tinc simpatia a un tio gordo de barba descuidada vestit de vermell, no)... En fin, que va passar el Nadal i va venir l'any Nou... en el que voliem anar a veure les campanades al Big Ben... pero per obvis motius (el dia 1 de Gener has d'estudiar) vam decidir veure el Big Ben per la tele... que va ser bonicu, pero ja esta.
Ah, aquest any el raim per algun poltergeist raro, no tenia os. I jo soc d'aquestes pamfiles que abans del cap d'any agafo els 12 raims i els obro, i en una maniobra quirurgica impressionant, els hi trec els pinyols de dintre. Es que si no se't queden atrapats a les dents. Ehem.
Doncs aquest any vaig anar a obrir el raim... i me'ls vaig trobar buits buits...


Espero que sense pinyols tambe contin per la bona sort del 2008... que certament la necessitarem!

I bueno, fins aqui les croniques de l'ultim Nadal i Cap d'Any que passem lluny de casa! Aquest any si!!!