Ala, m'he tornat a columpiar

Po'zi... que feia dies que no escribia res de res... i ve, anava acumulant coses que explicar... i avui m'he assegut davant de l'ordinador i he pensat que que millor podia fer sino que posar-me a vomitar les meves experiences durant les ultimes dos setmanes! (aixo si, amb la condicio de que deixeu comentaris).

I eso... a continuacio venen una serie de posts, no gaire divertits, no gaire interessants... pero, en fin, es la hemelife que li diuen, no? Si volieu veure quelcom interessant, potser que anessiu a un blog del palo "fiestafiesta.blogspot.com"

Ja esta... que ho disfruteu...

P.S.: Com que em queda lloc en aquest post, vaig a penjar un parell de fotos del tio bueno de la casa!


Vale, vale, es tan expressiu com el Snoopy amb paralisi facial... pero es mono, vale?

Cirque du soleil

Com que aquest any ens haviem portat moooolt i mooooolt be, els reis mags (alies TT) ens van portar unes entrades per anar a veure el Cirque du Soleil, perque al Gener es passaven per Londres. I nosaltres que no ens fem de pregar, doncs ens vam anar cap a l'Albert City Hall a veure que tal era...











I bueno... en dos palabras, eh? Flipant... altament recomanable... Dura una mica mes de dues hores (sense comptar la pausa del pipi) i les diferents actuacions, desde pallasos, fins a malabars, homes de foc i trapezistes son realment dignes del millor circ d'avui en dia. Feia molts anys que no se'm quedava la boca oberta d'aquesta manera (sense malpensar, merce, marrana)... d'allo que realment se't posen els pels de punta i nomes pots dir "oooooooh..." (pero no es el mateix ooooooh de les palmeres dels focs artificials, vale?)






En fin, van ser dues hores de estar mirant i intentant recordar l'anatomia de primer, anant-me preguntat si aquell moviment es realment possible.


Bueno, un pajarracu m'ha dit que sembla que tambe es passen per Barcelona... No es per fer publicitat, pero si podeu aneu-los a veure, que us faran sentir una altra vegada com un nen de 5 anys!

Apa, aqui la proba de que realment hi vam ser:


(debeu estar ja fins els collons d'auto- fotos Bojan-jo amb caps enganxats, no?)

I he tornat a canviar de feina!

Bueno, els meus 6 mesos a Urgencies a l'hospital de Hinchingbrooke (altrament dit, d'on cristu va perdre el gorro) van arribar a la seva fi. Com cada 6 mesos vaig haver de passar per la tortura de tornar a demanar feina, tornar a anar a entrevistes (be, de fet nomes vaig anar a una)... i vaig trobar nova feina... 6 mesos a trauma, a l'hospital de Luton (altrament dit, al costat de casa!!!). No esta malament.

I va arribar l'hora dels adeus... i vaig haver d'acomiadar-me dels companys amb els que havia treballat durant sis mesos. Gent aixi...




En fin... tot i que m'ho he passat catxo be i he conegut gent collonuda, tenia ganes de sortir d'urgencies i tornar a aprendre el concepte "cap de setmana".




I eso... bye bye Hinchingbrooke...



Hola hola Luton... que ve a ser l'equivalent a la Mina versio anglesa 2.0

En fin, quin ositu mes hortera

La gran nevada

No se si us enrecordeu que fa un parell de setmanes que vaig penjar fotos de la nevadeta que va caure... Mariconades! Aixo em passa per obrir la boca!
En fi, una setmana despres de la nevadeta per nenes vam sentir per la radio "manyana va a nevar mucho, las escuelas estaran cerradas, intenten no salir de casa"... i un pensa "els collons, segur que es una altra exageracio del palo Alfred Pico... que sembla que per ser home del temps es indispensable ser andalus"

I bueno... ens aixequem pel mati i que trobem? 30 cms de neu davant de la porta. Sense exagerar. I mira, a Anglaterra no es que tinguem cadenes de neu guardades a l'armari... que no neva des del 64!!!


Sort d'en Bojan que em va ajudar a desenterrar el cotxe i aixi vaig poder comensar el meu ralli cap a la feina!!!










Aqui teniu en Bojan "hombre de las nieves" escombrant tranquil.lament.
















I aqui, bucolica escena d'un carrer nevat (i de tot el que em queda per caminar abans d'arribar a l'hospital, situat a l'altra punta del puto carrer nevat)




La sorpresa va ser que no es va fondre el mateix dia, sino que vam tenir el pringue durant 3 dies... i esta molt be perque van tancar els coles i molts llocs van tancar, i tothom era felis fent homes de neu i batalles de boles... Pero, putada, no van tancar els hospitals!

Hauria quedat be un ninot de neu al jardi, eh?

En fin, ja se que no es gaire noticia aixo de que hagi nevat... pero, nose-nose, fa gracia veure neu despres de tot el merde del canvi climatic i aixo, no?

Art espontani

Aquesta varietat d'art va ser definida fa bastants anys per l'Albert de caminar... i es tracta d'aixo: art espontani... estem rodejats d'art, nens, mireu on mireu trobareu objectes o formes que us faran trobar inspiracio i bellesa.

Aqui una mostra:
M'agradaria que compartissiu amb mi la vostra opinio... que us inspira aquesta mostra d'art espontani? A mi, una lletra xinesa... a en Bojan, un gos (ja veus quin concepte te del Lolo...)

En fin... i una altra pregunta... pels inquiets de ment... quin es el fenomen (bioquimic?) que fa que les patates fregides tinguin tendencia a enganxar-se en tan harmonioses esculptures???


Se me va la pinza...

Tele de veritat

Nomes una cosa... Se que una personajilla es va prendre en serio aquell acudit de la tele de pantalla plana, que no es de pantalla plana, i lo del forat a la paret. Manda guevus, perque mai se'm passaria pel cap fotre un forat com aquell a la paret per ficar una tele per dins... pero bueno, tothom te el dret a pensar que soc encara mes eccentrica del que realment soc.
Per cert, aquell "acudit" es realment el que una familia de bosnia o d'algun altre lloc de l'antiga Jugoslavia van fer. No nosaltres!

En fin, la veritat es que si que tenim una tele mes gran... pero sense forats a les parets, eh? Aqui va una foto per demostrar que es cert, i que mantenim la integritat de la casa!

Ha arribat l'hivern!

Mes val tard que mai... o aixo diuen. Despres d'una setmana de boira, i una altra setmana de vents huracanats (o de huracans ventats?), doncs ens va arribar la neu. Que soposo que va ser la primera i la ultima de l'any. Es el que te el canvi climatic, no?

Bueno, no va durar gaire, pero ens va deixar una estampeta prou maca durant un parell d'hores:





Te pinta de fer fred, eh???

La venganza de Don Perro

Us enrecodeu del video aquell en el que es veia com de traumatitzat estava en Lolo quan li posavem la corretja? Doncs sembla que ha decidit acabar amb tot aquest patiment.
Un dia vam deixar la corretja sobre la taula... i ves a saber com, el tio va agafar-la... i aixo es el que va quedar d'ella.




Aprecieu la qualitat del tall...

Moiselete!!!

Y estamos contigo!!!