Tragedia a casa

Tinc una mala noticia (no fueee de casualidad...).
Bueno, ja se que no us afectara gaire en un ambit personal, pero a nosaltres si... i per aixo ho explico.
El Dimitri s'ha trencat una cama! Sembla que va caure malament mentre feia els seus jocs malabars per la gabia. I aixo que dissabte vam veure que no feia soroll, i ens vam acostar a veure com estava. I no es movia! I, clar, vam pensar el pitjor.
Pero es va comensar a moure... molt poquet... no podia ni caminar. I el vam posar al costat del radiador, perque estava tremolant. I es va revifar mes o menys.
I a la que vam posar-lo al terra a veure si caminava, ens vam adonar que tenia una de les potes del darrera completament deformada (dislocada? trencada?) i que gairebe no podia caminar... i que a vegades queia. I, clar, que fas amb una pota trencada d'un hamster?
L'hen tingut molt calentet, al costat de radiadors, durant els ultims 2 dies... i sembla que esta millor. Ja pot caminar una mica (torpe, pero camina)... pero, bueno, no li quedara una cama de model, que diguem.
Fins aqui la noticia...

Per cert, si algu veu a la meva comentarista oficial... digueu-li que haver fet el MIR no es excusa per a no tornar-se a acostar a un ordinador... i que ella i jo tenim un contracte, i que HA de complir-lo si vol menjar pernil.

Perill!

Si alguna vegada veieu alguna enfermera del CAP de Vilassar de Dalt... Correu! Correu per les vostres vides!!! Corrreeeeeeuuuu!
Aqui esta el resultat d'una de les seves manipulacions per treure'm sang ara fa una setmana!

S'ha acabat la vida sedentaria... merda!

Ahir va ser el nostre primer dia en el gimnas. Ja feia temps que ens hi voliem apuntar, ja que l'empresa on treballa en Bojan ens paga la meitat a ell i a mi, doncs es allo de "a caballo regalao...".
Pero be, sempre hi havia algun problema que ens impedia comensar. Fins ahir.
El dissabte ens van donar els carnets, i vam pensar que quina millor manera de passar un mati de diumenge que anar al gimnas. Que un diu... Si Deu va descansar durant el sete dia, alguna rao havia de tenir, no? Perque si anar al gimnas fos tan collonut, doncs ell tambe hi hauria anat el sete dia, pero no ho va fer. Reflexioneu.
En fin... hi havia una classe a les 11 del mati... que es deia Bodylines. No sonava molt perillos, i ens hi vam ficar.
Bueno, bueno, bueno... la tia loca aquella es va col.locar un micro davant de la boca, i donant clars simptomes d'atac psicotic va comensar a saltar com una cabra en zel. Conye... i allo que vam mirar als altres "estudiants" que teniem al voltant, per trobar alguna mirada de complicitat, del palo "a esta tia le ha dao un ataque maniaco"... i no, doncs no. La resta de gent de la classe era d'allo que es diu gent sana. Que collons sana? Maniacs, obsessius... MACHAQUES!!! I nosaltres alla, a les 11 d'un diumenge al mati.
I la monitora anava cridant pel micro a pinyon "cuantos mas quereis???", i la gent contestant "Seeeeeis!!!"... i jo anava dient "Uuuuuuuuno!!!"... pero, clar, prou feina tenia jo per respirar, com per a poder cridar amb prou decibels perque ningu em sentis, sobre la veu de la tia frenetica.
En fin... a mi cap al final de la classe ja em va pillar un atac de riure histeric (del pal els que li pillen a la Merce en els examens)... i cada vegada que la cabra boja deia de fer algo amb els meus pobres musculs, que ja estaven totalment cremats, doncs jo vinga a riure. Fins i tot se'm va escapar un "la puuuuuta!" quan va dir-nos de fer algun d'aquests moviments anti-natura (i clar, tothom va mirar-me del palo "claro, tan vaga i tan lerda, espanyola tenia que ser").
I eso. Vam acabar la classe com vam poder... I, digueu-me masoca, pero em sembla que la setmana que ve torno (ni que sigui per grabar els crits de la killing-machine i penjar-los a internet).
Ah, despres de la classe-masoca-demoledora, vam anar a probar el millor que te el nostre gimnas: la piscina!!! I, eh, eh, quin puto plaer estar dins de l'aigua (mes que res, que a fora de l'aigua les cames no m'aguantaven, i estar dins la piscina era la unica manera de poder-se moure de forma autonoma).
Mireu tinc foto de la piscina... maca, eh?

I que mes? Resultat del primer dia d'aerobic? Doncs que no puc seure ni a la tassa del vater! I sabeu que es el pitjor? Que aquesta tarda tenim el "curso de induccion" (una classe - obligatoria- en la que t'expliquen com utilitzar les maquines de tortura que tenen al gimnas) i despres salsa. Quin fastic de vida sana!

Ho sento, ho havia de fer...

M'estava intentant desenganxar d'aixo de penjar noticies rares (rarrrro, rarrrro), pero es un vici massa fort. Que trist!
En fin, noticia molt molt MOLT bona.
La tradueixo literalment. Si voleu la versio original, cliqueu aqui

Aixo va passar a Bethlehem... que resulta que no es el nostre Betlem dels pessebres, si no que es un Betlem que hi ha a Pensylvannia.
Ahi va:

La policia de Betlem va respondre a una denuncia sobre un esquirol potencialment infectat amb la rabia.
Un oficial va ser enviat a una casa de la 10a Avinguda poc despres de les 8.30 am. Un home alla va dir a la policia que hi havia un esquirol malalt al seu jardi "tremolant, fent xisclets i amb saliva que li sortia per la boca"
L'oficial, pero, va trobar nomes a dos esquirols aparellant-se.

Que un diu... doncs jo crec que si que son del Betlem dels pessebres, perque sembla que nomes estan acostumats a la Immaculada Concepcio, no?

Ui, que no arribeu a temps!

Dinar Cano 2006!

Oe oe oe! Com cada any vam fer el tradicional dinar Cano... que ve a ser quan tots els Canos (o la majoria d'ells) s'ajunten i mengen. No te mes secret.
Pero, bueno, aixo ja s'ha convertit en tradicio, no? I que mes tradicional que fer una foto de tots els cosins cada any, i veure com any rere any van apareixent patas de gallo, canes i coses d'aquestes.
En fin, aqui una foto de grup (no nomes amb cosins, si no que tambe amb pares i tiets). Ah, hi ha algu que no es veu... i es que la meva cosina Noemi (esquerra a baix) te a algu guardat sota el jersei, i diu que fins al febrer no ens el deixa veure. L'any que ve ja el podrem veure mes clar, eh?

Bueno, a la foto d'abans havia tallat a una personajilla... pero sense voler, eh? I com que no vull mal rotllos, ni que em punxin les rodes de la bici, ni aixecar-me amb un cap de cavall al meu costat del llit, doncs aqui va la cara al completo... que, tot s'ha de dir, m'encanta com ha quedat aquesta foto.

Feu cara d'alliberades!

I aquesta va ser la cara que van fer... realment teniu cara d'algu que ha anat al lavabo despres de setmanes de restrenyits, eh?
I bueno, com toooooooot el meu entorn social ja deu saber, vam anar a fer un suis... que ve a ser una marranada de xocolata desfeta amb 3 kilos de nata a sobre. Unes 3.500 calories, vamos. Eh, i que be que em va sentar, eh? Fotia anys que no em prenia un d'aquests!
Poz ezo... aqui les fotos del ANTES:


I del DESPUES:

Ja tornem a estar aqui!

Hola! Lamento el retras del meu primer post post-mir, pero es que he estat quelcom ocupada (intentant reconstruir les restes del meu pis, despres de deixar a en Bojan sol durant 5 dies!). I, clar, quan fins i tot la meva mare ja em comensa a dir "a veure si posem algo, eh?", doncs aixo ja es senyal de que m'estic columpiant.
En fin, per els meus nens/es del MIR: MOLTES FELICITAAAATS!!! Ja esta fet! Ja s'ha acabat el malson! I, be, no se quanta gent s'ho ha corregit ja, pero els que s'ho han corregit han deixat el llisto ben alt. Estic PEACHO orgullosa dels meus amics! (ho dic perque em convideu a cosetes quan vosaltres ja esteu treballant, i jo encara estigui estudiant).
Bueno, res a dir del nostre number one... Soposo que ja ho sap tothom, pel que no importa si ho penjo al blog, oi? Pero, bueno... no se, no hi han paraules...
I, res, a les mosses que no s'ho han mirat encara... va, mireu-vos-ho, que ja s'ho ha corregit molta gent, i a mi la ulcera em va creixent i creixent i creixent. Veeeeenga!
I aixo... que me'n alegro un collo i mig de que tot aixo hagi acabat, i de que els meus amics tornin a ser persones.
Felicitats campions!
Per cert, quin poc exit que va tenir la meva pobra bota a la sortida del MIR. Desagraits!

Aixo si que no te desperdici!

Noticia bomba (anunciada en la CNN americana, eh?)

Resulta que un programador d'ordinadors (i que mes dona si es programador o chef, no? Pero, bueno, sempre podem visualitzar millor si sabem la professio del pringat). Doncs aixo, que el programador va descobrir que la seva novia estava sent-li infidel quan el seu lloro (el d'ell, no de la novia) va comensar a repetir el nom de l'amant de la mossa.
El lloro imitava la veu de la noia (que es diu Collins... i que?) cada vegada que ella contestava el telefon i deia "Hiya Gary" (= Hi you Gary). I, clar, el lloro va comensar a dir "Hiya Gary" amb la veu de la tia... i el programador, que sera de Telecos pero sense un pel de tonto, va pensar que si ell no es deia Gary, doncs que la tia deuria estar parlant amb algu altre. Amen.
Vale... que la cosa te gracia... pero com pot ser que la CNN consideri que aixo es noticia?

Ah, cliqueu aqui per veure la noticia

Molta merda!

I que la suerte os acompanye!

Que fiiiills de puta!

Com sempre, noticies que treuen la son:

http://news.bbc.co.uk/2/hi/uk_news/magazine/4623754.stm

Uns burros, pijus, animals... estudiants de Cambridge (la je-se, vamos), van ficar a un sobre i van enviar per correu a un pobre hamster.
El hamster hauria mort en aquella maquina que tria els sobres, si no fos perque el senyor carter va notar-lo dins del sobre i el va rescatar.
Ara sembla que l'han adoptat, i l'han batejat com a First Class (First class es un tipus de segell que fa que les cartes arribin en menys de 72 h).
Als burros de Cambridge els han sentenciat a no tenir animals durant 10 anys... a part de la multa de Correus, ja que segon les normes, els hamsters no poden ser enviats per correu. Amen.
I aqui la foto de First Class... que vaig pensar que era moniiiiiisssim... i que tenia cara d'haver patit molt en el passat, no creieu? (que ojillos!!)

La recta final! (Pa los del MIR)

Hola carinyus! Ja se que aquesta setmana estareu patint mes del que probablement patireu o heu patit en tota la vida, oi?
Mira, no hi ha res que pugui dir-vos per fer-vos sentir millor (apart de: Diazepaaaaam! Diazepaaaaam!)... pero vull que tingueu present tot el que heu treballat durant l'ultim any. Aquesta ultima setmana no aprendreu gaires coses mes que tot el que heu apres durant aquests mesos, i, per tant, on de debo heu de posar els esforsos ara mateix es en relaxar-se... res de cafe, una mica de yoga, i pensar que tot aquest esfors donara el seu fruit (d'aixo no en tinc dubte jo).
I bueno, mossos... en menys de 2 telediaris ja sereu lliures una altra vegada... tornareu a veure el sol, els ocellets, i tindreu les vacances mes llargues que mai us podreu permetre (vacances no pagades, tot s'ha de dir)
En fin... vinga, nomes us cal una mica mes en aquesta recta final... i estareu a la meta abans del que us penseu! (i ja no hi haura excusa per a no venir a Hemel!!!)

Tinc ulleres noves!!!

Ja em direu que us semblen...!

La meva germana ha anat a Tokio!

Que nooooo! Que es broma! A on ha vingut es a Hemel, que no es un lloc tan gran ni innovador com Tokio, pero no esta malament.


Aqui ha pogut trobar nous amics i intimar amb
ells...














Ha descobert que es una Pinta, apart d'un dels vaixells que van anar a America amb Colom...













I, obviament, va probar l'especialitat de la casa (mamma mia): la nostra super-pizza al forn de pedra (es que el nostre forn es com de l'edat de pedra, sabeu?)

En fin... sembla que tant de descobriment la va espantar, perque nomes es va quedar 3 dies... Definitivament, fem pudor! :)

I un de metges!!! Pa'los que nos toque trabajar en errrr campo!

Un doctor es enviado a un pueblo donde no había ningún médico. Después de estar una semana allí, el doctor se percata de que no ha pasado ninguna mujer por su consultorio, lo cual le despierta una gran curiosidad. Al siguiente hombre que pasa por su consulta le pregunta:
- Oiga, amigo, ¿en este pueblo no hay mujeres?
- Claro que no -le responde.
- Y entonces, ¿cómo hacen los hombres para satisfacerse sexualmente?
- Pues cada fin de semana vamos a la orilla del río y ahí desquitamos nuestros deseos.
El médico, ansioso, va el fin de semana a la orilla del río y, cuando llega, ya hay una enorme fila esperando turno, pero se da cuenta de que delante de la fila se encuentra un burro, lo que le hace pensar:
- Hay que ver, tanta es su necesidad de satisfacerse que hasta con un burro lo hacen.
El primero de la fila, al ver al doctor le dice:
- Oiga, querido doctor, le concedo el placer de que usted sea el primero.
El doctor, algo incómodo, tuvo que aceptar pensando que no podía negarse, ya que le estaban dando la oportunidad de ser el primero cuando había mucha gente esperando. Y así fue, el doctor empezó a joder al burro y la demás gente lo miraba fijamente y bastante extrañada. Después de un rato una persona se acercó y le dijo:
- Disculpe, pero, ¿le queda mucho?
- Ya casiii -dijo el doctor, empujando.
- Vaya, menos mal, porque ése es el burro que nos lleva al otro lado del río donde están las mujeres.

Acudits!

- Francisco,- le dice la una mujer a su marido- Francisquito ya tiene 16 años. Creo que ya es momento que le hables de hombre a hombre y le cuentes qué hace la vaquita y el toro, la abejita y el abejito, el perrito y la perrita...
- Sí cariño, mañana hablaré con el sin falta.
Al día siguiente el hombre va a la habitación de su hijo y le dice:
- Francisquito, siéntate. Tú y yo vamos ha hablar de hombre a hombre. ¿Te acuerdas de que el año pasado, cuando estábamos dando una vuelta cerca del río, nos encontramos a dos chicas desnudas bañándose y nos las acabamos follando?. Pues bien, tu madre también quiere que sepas que eso también lo hacen las vaquitas, los perritos, las ovejitas...


Una noche, el marido vuelve a la cama y le dice a su mujer:
- ¡Ha ocurrido algo increíble!. He ido a mear al baño y al abrir la puerta, se ha encendido la luz automáticamente.
- ¡Cabrón! - responde la mujer - ¡Ya te has vuelto a mear en la nevera!.

Un padre le dice a su hijo:
- Mira, Pedro, papá ya ha hablado con la cigüeña para que te traiga un hermanito.
- Pero, papá. Habiendo tantas mujeres, ¿te tiraste a una cigüeña?

Están los alumnos en clase y la maestra pregunta:
- A ver, hoy vamos a hablar de las buenas obras que hemos hecho esta semana.
Y salta el primer niño:
- Yo, hace dos días, ayudé a una viejecita a cruzar la calle.
- Muy bien - responde la maestra.
- Yo el otro día ayudé a una señora a llevar unos paquetes.
- Bien, muy bien... Y tú, Jaimito, ¿qué has hecho? - pregunta la profesora.
- Yo, señorita, evité una paliza y una violación.
- ¡Cielos, Jaimito! ¿Cómo lo hiciste?
- Muy fácil, la convencí.

Un niño va a su padre y le pregunta:
- Papá, papá, ¿cómo se llaman los hombres casados con una mujer?
- Monógamos, hijo.
- ¿Y los que se casan con dos?
- Bígamos, hijo mío.
- ¿Y si se casan con tres?
- Gilipollas, hijo, gilipollas.

En un parque hay dos estatuas de un hombre y una mujer, llevan muchos años la una en frente de la otra. Una mañana se les aparece un ángel.
- Como los dos habéis sido unas estatuas ejemplares- les dice el ángel- y habéis deleitado a mucha gente, voy a concederos lo que más ansiáis: la vida. Tenéis treinta minutos para hacer todo lo que queráis.
Y al mover el ángel una mano, las dos estatuas cobran vida, las dos se miran, sonríen y corren detrás de unos arbustos. A los quince minutos, las dos estatuas salen de los arbustos con una gran cara de felicidad.
- Todavía os quedan quince minutos, ¿queréis continuar?
La estatua hombre mira a la mujer y le dice:
- ¿Quieres volver a hacerlo?
- Claro que sí- dice la estatua mujer sonriendo- Pero esta vez TU aguantas la paloma y yo me cago encima de ella.

Avui va de pinguins!

Ja se que us pensareu que ja he perdut el cap del tot... i, si, vale, es veritat, pero ja fa temps que el vaig perdre, pel que el fet de fer un post sobre pinguins no canvia la meva situacio intel.lectual, eh?
En fin, ahir a la BBC feien un programa sobre pinguins (sembla que ara que han tret aquell documental que esta al cine, s'han posat de moda), i la veritat es que son uns animals sorprenents.
I per que? No nomes per inventar Linux! Resulta que hi ha pinguins que poden arribar a fer 1'10 metres d'alsada! Us imagineu un bitxo aixi d'alt venint cap a vosaltres? Doncs, si, perque sembla que son els unics "ocells" que no mostren cap por als humans (burros!)... per tant, si ne'n veuen un, hi van corrents.
Pero no problemo, perque tot i fer 1'10metres i tenir pinta de ser mes durs que una pedra, els mes grans nomes pesen uns 35kgs... perque com estan fets basicament de greix, doncs son lleugerets.
Que mes? Aaaaah, si... resulta que es una de les poques especies (apart de la humana, es clar) en les que les femelles es foten de pinyos per a poder aconseguir un mascle... ja que sembla que el nombre de mascles es relativament petit al costat del de femelles. Vale, el motiu de les femelles humanes es diferent.... es mes aviat perque tenim un gran nombre de mascles, pero tots estan encarcarats i semi-fossilitzats. O no?
Ah, i si una femella te un pollet, i el pollet es more (aiiiiiii), doncs ella intentara robar el pollet d'una altra pinguina!!! I com que a les altres pinguines no els hi agrada aixo, doncs es muntara un cacau de collons, en el que totes les pinguines intentaran evitar que la pobreta sense pollet robi el de l'altra.
Pero... abans de que neixin els pollets... les femelles posen l'ou, a la tardor... i el pasen al mascle, que el guarda a sota d'un peacho michelin que te a la panxa, perque estigui calento. Llavors la femella se les pira durant 3 mesos... que son els tres mesos de puro hivern antartic, en el que no hi ha ni una mica de llum... I els mascles es queden alla, solets, amb un ou a les faldes, sense menjar i a les fosques, durant 3 mesos... Fins que les femelles tornen a venir (o no), a la primavera, amb menjar. Elles si que s'ho saben muntar, conye!

Ah, ultima cosa... una pagina que val la pena visitar, pels que es vulguin comprar un pingui: penguin warehouse
No te desperdici la llista de "10 buenas razones para comprar un pinguino"

Una curiositat

Quina peneta... Pero, bueno, aquest es Cy (abreviacio per Cyclops), un gatet que va neixer no-se-on dels Estats Units (Wysconsin o algo aixi)... I, be, va neixer amb una mica de deformitat: nomes tenia un ull, i no tenia nas. Problemas con la linea media?
En fi, el pobret Cy va morir al cap d'un dia d'haver nascut... pero el seu germanet besso va neixer sa i sembla que continua viu...
I que? no? No se, a mi em fot peneta el pobre Cy...
Bueno... nomes era una curiositat.

Peacho galleeeetaaaaa!!!

Doncs els britanics no tindran ni idea de cuinar, pero a vegades tenen cops amagats! Una meravellosa galeta amb "chocolate chips" dins, de 15 cms de diametre. Un somni premenstrual!
Menjarem...

I el pernil queda inaugurat!!!

Oeeee oe oe oeeeee! Per fi, el pernil que en Jaume ens va portar a Hemel ha estat comensat! El que vol dir que aquesta nit per sopar ens posarem fins al cul de pernil!
Pero, be, tot s'ha de dir... la"tallada" del pernil ha sigut una mica complicada... si considerem que no tenim "jamonero" ni tampoc cap ganivet gran (es que som molt pacifistes a casa).

Solucio???

1. Posar-se un davantal aixi del pal "Ana de las tejas verdes", penjar el pernil d'una cadira del menjador, i recolsar l'altre extrem del pernil contra la teta (aixi el pernil esta mes comode)


2. Mireu el tamany del ganivet... que ve a ser un d'aquests de tallar la carn corriente i moliente. Vam pensar en pillar un ganivet jamoneru de Barcelona... pero se'ns va oblidar (perque negar-ho)... i, a mes, no crec que un pugui portar un ganivet de 25 cms com a equipatge de ma, no?


3. I, apa... tot i que les condicions son desfavorables, mireu quina llesqueta de pernil que surt! Ja us explicarem com estava de bo.
Merch i Marta, si us afanyeu en pujar, potser encara en trobeu una mica!

Apa, per posar les dents llargues!

I siiiii senyoooors!!! La meva mare, que no nomes esta feta una artista, si no que te la ostia d'inquietuds, es va apuntar a Patch work fa uns anys. I ara domina un collo i mig, i m'ha fet aquest cobrellit! Pesa per pesa, i trosset a trosset! Una curraaada!

I ara estem que ni el Alfonso Llamas, el rei de las camas! (es deia Alfonso? O Alberto?O que?)
A la foto no es veu gaire, pero tambe hi ha estora a conjunt. Ha!

Estem mes organitzats que mai!

Vist que ja comensaven a quedar-nos curts d'espai... i tenint en compte que la meva germana ens portara 20 llibres quan pugi... (Que nooooooo! Que es broooooma Elisenda!)
En fin, que ens comensaven a quedar curts d'espai... i les nostres estanteries estaven a punt de petar amb tant de pes. I, clar, vam fer una reunio de pis i vam decidir que potser fora idoni pillar-nos una estanteria nova.
I mireu que mona que es:

I eso, que ahir vam estar de bricomania (puta moda Ikea... es que ara no et donen ni un moble montat!).
Ah, pels que ja coneixieu la distribucio de casa meva, no us preocupeu que el Ficus/Potus continua viu... nomes que l'hem posat en un lloc on li toca mes el (ha!) sol. Bueno, la llum, diguem-ne.
Vale, vale... ja se que no us importa tres collons que tingui una estanteria nova, pero a mi em fa il.lusio... i com que es el meu blog, doncs penjo el que em dona la gana. I, bueno, creieu-me, que es una cosa gran aixo de poder posar llibre a un altre lloc, perque els llibres que tenia al costat de la gabia del Dimitri ara estan tots rossegats.
Cria hamsters, que te comeran los libros...

La depressio post-Nadal

Diuen els experts... que jo no se qui son aquests experts que sempre diuen coses, pero sempre queda aixi maco dir "el experto", pel que jo ho repeteixo. En fin, que diuen que, a Anglaterra, els mesos entre Gener i Mars son els que hi ha un index mes gran de depressions, i es quan la majoria de la poblacio (atencio!) estan mes desanimats i mes agressius.
I perque?
Doncs sembla que es perque el temps es una merda.
I que? Si el temps es una merda des de setembre, no?
Si, pero resulta que els anglesos tenen el Nadal sobre un pedestal... i, es clar, mentres les preparacions pel Nadal duren (i mira que comencen a l'Octubre!) doncs estan ocupadets i il.lusionats, i el temps que fot els hi importa una merda. De fet, fins i tot, la setmana abans de Nadal estaven desitjant un temps encara pitjor, per aixi poder tenir unes white christmas (toc-toc).
I que passa despres de Nadal? Que el temps continua sent una puta merda, pero que ja no tenen res mes que preparar.
I la veritat es que tenen rao... Despres de Nadal aqui no queda res de res de res. Pero que res, eh?
I es deprimeixen... i es posen agressius...
En fin, nosaltres no ens deprimim... pero estem acollonits perque la BBC ens ha promes neu els proxims 2 dies. Joeeeeer!I aquesta es la nostra nova estacio metereologica (gentileza de mi hermano)... que basicament ens serveix per ratificar que el temps es una merda. Vease els gairebe 5 graus (temperatura maxima d'avui)... i la humitat del 70% (que ha 5 graus, ve a ser molt humit... de fet hi ha com una careta de mal rotllo, que no es veu pel flash, que diu "WET"... quina novetat). Ah, i allo de la part de dalt... doncs son els nuvolets amb pluja que el nostre Pico particular ens preveu per les proximes 24h.
El que s'arriben a inventar els experts, eh?

Noticies que treuen la son

Res, avui que tinc el dia aixi "noticiero", doncs us deixo amb una petita seleccio del millor que he trobat (a veure si acabo com la Leti, hehehe)

Un escoces es dedica a tirar focs artificials de gran potencia des del jardi de casa seva, just al costat de l'aeorport de Edinburg. Tot i no causar cap accident (per una questio de que en aquell moment no hi passava ningu), ha sigut detingut... ja que era conscient que casa seva estava molt a prop de l'aeroport, i que aquella zona es on els pilots comencen les maniobres per aterrar, la part mes perillosa de tot un vol.
L'article esta aqui!

Un nen de 2 anys es mata per culpa d'una joguina amb imans. A l'autopsia es van trobar imans petits, mes petits que una goma o un llapis, dins de l'intesti del nen. Els metges van descobrir els imans dins del petit intesti de Kenny - un a dalt i l'altre a baix. La forsa magnetica era tan potent que va connectar a ambdos extrems, retorsant l'intesti i fent que les bacteries nocives passessin a sang.
L'article esta aqui!

Cirurgia plastica per a conys. Doncs si, sembla que a tota sudamerica s'ha posat de moda la cirurgia de reparacio de l'himen (que es el que es trenca quan vas en bici i aquestes coses). Una operacio pot costar uns 1800$. I per que s'ho fan? Doncs, be, moltes sudamericanes, perque es tradicional casar-se verge, i el fet de no ser-ho pot destruir la relacio entre dues families. I, clar, et fots la vida padre, i despres un parell de puntets i fet.
Tambe hi ha dones que ho fan per... "sentir-se verges una altra vegada".
Aquesta cirurgia tambe pot anar acompanyada de cirurgia per a enfortir les parets de la vagina... i aixi torna a ser estret tot i tenir una descendecia de 6 nens.
Llegiu-ho que no te desperdici...
L'article esta aqui!

Aunque la mona se vista de seda...

Em sembla que el ZP es va oblidar d'alguna cosa... els espanyols som la rasa mes tossuda de tota Europa, no?

Set de cada deu bars de menys de 100 metres quadrats de Barcelona són locals de fumadors
El 70% dels bars i restaurants de menys de 100 metres quadrats han optat per establir-se com a locals de fumadors, segons les dades del Gremi de Restauradors de Barcelona. El gremi calcula que hi ha més de 10.000 locals i que, comptant els bars i restaurants barcelonins de totes les mides, l'índex d'establiments fumadors puja fins al 81,11%. La xifra de locals que s'han establert com a espais de no fumadors, menys del 19%, ha quedat molt per sota del que el gremi preveia.

Que es un pessebre vivent?

Clar, quan estas vivint amb un guiri, has d'anar constantment definint que son les coses que per tu son tan normals. Per exemple, per a mi un porro (amb accent a la segona o, no malpenseu) es la cosa mes normal del mon... pero com li expliques a un guiri perque hem arribat a aquest grau de complicacio per beure el vi?
O... no se, algo aixi com un caga-tio... com li expliques a un guiri que estas inflant a menjar a un tronc amb barretina i pipa, per despres fotre-li d'osties i que et CAGUI (quin fastic) un regal? Que collons un regal? Qui caga regals? I ara que fara amb la pipa? Perque si la feina del tio es cagar, amb la nova llei anti-tabac el tio no pot fumar a la feina... per tant, la pipa del tio no hauria de ser-hi.

En fi... entre altres coses, aquest Nadal vam haver d'explicar a en Bojan que es un Pessebre Vivent... i, vam utilitzar d'exemple el d'Orrius (como no).
Comencem...

Un pessebre vivent es un lloc a on vas despres del dinar de Nadal, on fot una rasca que et tira enrere... pero com que vas en familia, gairebe no importa.











Pero fas cua i cua i cua (perque, obviament, estar a petar de gent) i comences a notar que els peus no et responen, i que a la cara se't comensa a posar un somriure aixi del palo rictus, i que ni el calor huma de les 5.238 persones que hi ha al voltant teu et pot re-escalfar.






Pero llavors veus a algu que esta encara mes cardat que tu, i la felicitat espanyola de "jejeje, pringaaa, pringaaa!" et fa tornar a la vida.














En un pessebre vivent t'expliquen com vivia la gent d'aquella epoca a Israel. Be, de fet no... en un pessebre, tant vivent com estatic, trobem escenes del segle XVII catala... com expliques si no que pels carrers de Natzaret hi hagi masies catalanes, i que estiguin cultivant tomaquets??? (recordem que els tomaquets van ser un dels vegetals que els espanyols van descobrir quan van anar a America).
Pero, bueno, potser no esta historicament ben, ben col.locat, pero es educatiu.
Aqui a la foto feien pa... pero tambe hi havien ferrers (no futbolistes) i bugaderes, i pescadors....


I bueno, el climax del pessebre vivent es al final, quan arribes a la resolucio... que tothom ja coneix, pel que es perd la sorpresa de l'inesperat. Clar, no sera allo d'arribar i preguntar si es nen o nena, no?
I alla hi havia una expectacio! 325 persones fent cua davant del pessebre... i jo m'acosto, pensant que donarien carmelus, o que resulta que hi havia alguna representacio... Pero, no, tothom dins del pessebre estava ben quietet... I que hi feia tanta gent davant del pessebre, llavors? Doncs s'havia creat una discussio (a viva veu, obviament) de a veure si el nen era de veritat o era un nino. Es nota que la gent estava ficada en el tema, eh?

En Bojan aviador

Gentileza de: las gafas de fumigar del papa.

L'escalextric

No se si molts ho sabeu, pero ahir (2 de Gener) va ser l'aniversari de la Mariona. Ja te 4 anys!!! I, clar, quin millor regal per a una nena de 4 anys que un escalextric, no?
Vale, potser no, pero el seu pare va pensar que si... i la veritat es que la tia es una crac de l'escalextric (pilla les corbes millor que jo...! Vale, tampoc no te gaire merit fer-ho millor que jo... pero es que es una mica jove, no?).




Sorpreeeeesaaaaa!!! Scalextric nova generacio, efecto-nieve (que vol dir que derrapa a les curbes i tot... sense anar-se a prendre per cul, ja s'enten)








Pero clar, aixo de l'efecto nieve s'ha de montar... i tooooot un escalextric es com complicat... I ens posem mans a l'obra!














Pero, clar, un s'entusiasma i s'entusiasma, i acaba en aixo: -->
Mi hermano el friki!











Pero despres d'hores de sangre, sudor i lagrimas, el scalextric nova generacio efecto-nieve, amb la copia del cotxe del Carlos Sainz (amb el Carlos Sainz i el Moya a dins, us ho juro!) es posa en marxa! Ole!

Ja tornem a ser aqui!

Hola carinyus! Ja fa la ostia i mitja que no escribia res, pero despres de la depressio post-entrevistes... doncs vaig tornar a casa (com la majoria ja sabeu). Vuelveeee a casaaaa, vueeeeelve....
La setmaneta de "vacances" ha estat aixi una mica a pinyon. A vegades pensava que anava a rebentar de tant menjar (pero que bo que esta el pernil i les braves, collons!)... i, tot i que em vist a molta gent, no he vist a tothom a qui volia veure... i, sobretot, no he passat prou temps amb aquells que he vist.
Moraleja? Que una setmana es massa poquet!!!
Pero, en fin, ha estat un Nadal i Cap d'Any com pocs... en Bojan ha apres que es una zambomba i un pessebre vivent... i que viva la lei antitabaco!
Doncs, res... ara fins a la proxima... que ja tinc els bitllets confirmats: baixo pel MIR! I la meva promesa d'estar a fora amb la caixa d'Estrelles preparades continua en peu! I bueno, estava pensant en afegir-hi uns quants detalls, com comensar a correr despullada i llensant floretes al costat de les finestres de l'UPC, no?
I, bueno, despres del MIR em sembla que tindrem una sessio de dinar-Cano (sona perillos i tot, eh?)... i espero que una mica de Cafe de l'Habana pel mig, no? Que ja li he pillat el gustet!
I res mes... em sembla que ara em passare uns quants dies penjant fotos i explicant les nostres aventures per Barcelona, que us sembla? De moment us deixo amb una foto de la familia en plena decadencia zambombera. Apa!